L'escletxa dels teixos pot quedar empetitida enclotada entre el Cavall Bernat i la Paret de Diables, però si en algun moment es reuneixen les ganes i el valor per endinsar-s'hi descobrirem un racó espectacular i únic amb un ambient màgic. El buit hi regna i la foscor ens envolta durant la majoria de l'ascensió.
La Stratos puja per la fisura que la delimita per l'esquerra i des del primer al darrer metre ens fa treballar i posa a prova la paciència dels escaladors més pacients. Ens ha semblat una via de molt curro i hem hagut de dedicar-hi tres dies: un per arribar a la R3, un altre per arribara la última reunió i un últim per escalar l'espectacularíssim últim llarg. Val a dir que la pluja ens ha jugat força males passades i sense mullena es deu poder realitzar força bé en dos dies. NO creiem que sigui una via recomanable per anar-hi plovent a diferència del que teniem entès.
Material: nosaltres vam usar dos jocs de friends de l'alien groc fins el número 4 i un número 5, dos u/acanalats, 4 v asortides, un parell de bongs, 3/4 universals falques i un ganxo força salvador per un plom amb el cable petat. Nosaltres vam usar dos tacs grans i fusta a discreció. Tascons prescindibles i plaqueta recuperable/escanyador imprescindible.
Equipament: burins i espits en bon estat uns i d'altres no tant , alguns pitons i parabolts a les reunions a partir de la R4.
|
T1+T2, empalmar només si veiem que a la R1 estem 0 cansats |
|
T4 |
|
T5 |
|
T6 |
|
Jumar i jumar... |
|
Ambient a la T7 |
Com veieu la via és força espectacular i recomanable 100% als esperits artificieros que encara puguin quedar!! Per acabar unes últimes fotos que ens va fer l'Armand l'últim dia on es veu encara més la magnitud de l'afer..., moltíssimes gràcies!!!!!
1 comentari:
Enhorabona x la repetició i anims en els projectes pròxims.
Publica un comentari a l'entrada