 |
| Ressenya: Murciana al Pisón |
Via clàssica que tot escalador de Riglos somia fer. El seu desplom, la llargada, un intent fallit anys enrera i la solana que fa tot el dia ens feia entrar a la via amb molt de respecte. Tot i així ens trobem amb una via que es deixa escalar molt bé, molt continua excepte en uns petits punts i ben equipada a l'estil riglero.
Material: 14 cintes.
Equipament: via completament equipada amb parabolts, algunes ressenyes aconsellen portar tascons pels 2 primers llargs, nosaltres els vam portar però no en vam posar-ne cap.
Descripció:
T1: comencem la via pel marcat diedre de la part dreta del Pisón. La primera tirada ja ens posarà a to amb un primer passet als primers metres de la tirada. Després el llarg afluixa una mica i es deixa escalar bé amb bona tècnica de diedre/xemeneia.
T2: llarg semblant a l'anterior però més mantingut, seguim amb tècnica de diedre fins a la reunió que trobarem sobre una repissa.
 |
| Arribant a la R2 |
T3: primers metres de diedre amb tendència a la dreta, seguidament realitzarem un fàcil però no protegible flanqueig cap a l'esquerra i en aquest punt comença la festa del bolo. Escalada molt agraïda i disfrutona pels habituats a Riglos.
T4 i T5: es comencen a notar els metres i el lleu desplom de la paret, tot i així amb els immensos cantos i bolos de la paret no haurem de patir molt en cap dels dos llargs. Llargs molt continus i espectaculars, escalada de bolo en bolo cada un millor que l'anterior.
 |
| Les clàssiques autopistes rigleres |
 |
| Mentre hi hagi humor.... tot anirà bé! |
T6: arribem al llarg dur de la via amb la dificultat concentrada en dues panxes (en aquests punts podrem trampejar una mica amb les antigues proteccions de la via, burils i claus antics, tot i així s'ha d'escalar). Com a comparació podríem dir que els passets durs són molts semblants al 6c de la via Chooperior.
T7: sembla que el llarg dur ja ha passat i arriba l'hora del relax però... no és així!!! Tirada que vam trobar molt dura on encara ens quedaran per superar un bon parell de panxes rigleres (poder el cansament i el sol ja començaven a afectar més). Passos bastant obligats que ens obligaran a escalar i a no relaxar-nos ni un segon. Reunió en una còmode vauma on podrem recuperar forces pel darrer llarg.
 |
| Mateu a lo Hubber... descanset abans del llarg de 6c+. |
 |
| Refugiats del sol recarreguem piles per l'últim llarg. |
T8: tot i la graduació més dura que donen totes les ressenyes el vam trobar molt més suau i menys obligat que l'anterior. Passet per superar un sostre i seguidament escalada còmode fins a l'argolla vermella del final de via.
 |
| Un cop més... cim del mallo Pisón!!! |
