De Katterat a Beisfjord
La setmana santa de 2017 vam
decidir anar a descobrir com seria fer esquí de muntanya pel cercle polar
àrtic. La zona triada va ser la que es compren entre Narvik (Noruega) i Abisko (Suècia)
ja que hi ha una línia de tren que fa molt fàcil el desplaçament entre aquestes
dues localitats i la zona és espectacular.
Vam començar la nostra aventura fent una travessa
entre l'estació de tren de Katterat i el poble de Beisfjord, des d'on es podia
agafar un autobús de línia que et portava a Narvik i on podies tornar a agafar
el tren.
El primer dia el tren ens va deixar cap al migdia a
l'estació de Katterat i vam foquejar durant 3h30 fins la cabana de
Hunddalshytta per un terreny amb poc pendent (força gent realitza aquest
recorregut arrossegant trineu).
Estació de tren de Katterat.
Últimes casetes sortint de Katterat.
De camí a Hunddalshytta.
No teníem molt clar que ens trobaríem a Hunddalshytta,
un dels refugis lliures que hi ha per la zona i que ens havien dit que estan
molt bé. La veritat és que ens va sorprendre molt, tenia estufa de llenya, gas
i fogons per cuinar, lavabos, habitacions amb lliteres i edredons i fins i tot
un sofà!!
Estufa i aigua per cuinar i beure.
Sofà i habitació al fons.
Els refugis "lliures" de Noruega van amb una
clau mestre que et donen quan et federes (a la federació noruega), per sort coneixíem
qui ens la podia deixar.
Un cop al refugi, hi ha un registre on poses el dia
d'arribada i el de sortida (normalment les estades son d'un o dos dies) i
segons si ets federat o no poses el preu que pagaràs posteriorment per internet
quan tornis a la civilització. El preu eren d'uns 15-20€ per persona i nit,
però et donava accés a tots els serveis del refugi.
L’únic inconvenient era l'aigua que s'havia d'anar a
buscar a un pou de 3m de fondària excavat a la neu i que estava a uns 50m del
refugi.
Pou d'on es treia l'aigua.
Com que no vam tenir gaire bon temps aquells dies, vam
fer un parell de sortides curtes pels voltants de Hunddalshytta aprofitant les
finestres de "millor temps".
Ens vam acostar al Gahperčohkka
i Ristačohkka en dues sortides de mig dia.
Gahperčohkka des del refugi amb el poc sol que vam
veure en 4 dies.
Pujant cap al Gahperčohkka.
De baixada...
Ristačohkka des del refugi.
Vistes durant un moment de clariana pujat cap al
Ristačohkka, on es veu el sol tocant les cabanes de Hunddalshytta amb el
Vomtinden al fons a l'esquerra.
El dia que marxàvem de Hunddalshytta ens havien dit
que faria bon temps, però ens vam despertar igual que la resta de dies. Tot i
així vam decidir fer front a la boira i sortir en direcció cap a Beisfjord. Podíem
triar entre fer la ruta normal i més planera o rodejar el Vomtinden per la cara
nord i així fer una baixada amb més pendent que tenia bona pinta segons una
guia (escrita en suec) que portàvem.
Quan estàvem a la base del Vomtinden finalment va
sortir el sol i vam decidir aventurar-nos a fer la ruta de la cara nord.
Rodejant el Vomtinden amb el Gahperčohkka darrera,
fins i tot feia calor!
Malauradament, el bon temps ens va durar poc i abans
d’arribar al coll on ens trauríem les pells es va tornar a tapar, nevant i amb
força vent.
El mar des de la base del Vomtinden.
Durant la baixada la neu estava en molt bones
condicions però una mica inestable, així que vam anar per feina.
Ja a Stubblidalen, la vall que ens portava cap a Beisfjord
amb el Vomtinden al fons a l’esquerra.
Al final de tot de la vall s’arriba a una estació
d’esquí de fons que s’acaba a prop de Beisfjord, des d’allà, ja hi ha carretera
asfaltada, pel que toca posar els esquís a l’esquena i anar a buscar l’autobús
que et porta a Narvik.
Una cosa curiosa de l’autobús Beisfjord- Narvik és que
no te parades, t’has d’esperar a la carretera a que passi i quan el veus el
pares J
Això si, millor assegurar-se dels horaris perquè en
dies festius la freqüència de pas pot ser molt menor.
Fins aquí la nostra travessa per la Noruega del cercle
polar, els següents dies vam fer més aviat pista, però ja forma part d’un altre
post.
