Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Travessa amb esquí de muntanya pel Cercle Polar Àrtic

De Katterat a Beisfjord


La setmana santa de 2017 vam decidir anar a descobrir com seria fer esquí de muntanya pel cercle polar àrtic. La zona triada va ser la que es compren entre Narvik (Noruega) i Abisko (Suècia) ja que hi ha una línia de tren que fa molt fàcil el desplaçament entre aquestes dues localitats i la zona és espectacular.

Vam començar la nostra aventura fent una travessa entre l'estació de tren de Katterat i el poble de Beisfjord, des d'on es podia agafar un autobús de línia que et portava a Narvik i on podies tornar a agafar el tren.


El primer dia el tren ens va deixar cap al migdia a l'estació de Katterat i vam foquejar durant 3h30 fins la cabana de Hunddalshytta per un terreny amb poc pendent (força gent realitza aquest recorregut arrossegant trineu).
Estació de tren de Katterat.



Últimes casetes sortint de Katterat.




 De camí a Hunddalshytta.


No teníem molt clar que ens trobaríem a Hunddalshytta, un dels refugis lliures que hi ha per la zona i que ens havien dit que estan molt bé. La veritat és que ens va sorprendre molt, tenia estufa de llenya, gas i fogons per cuinar, lavabos, habitacions amb lliteres i edredons i fins i tot un sofà!!

Estufa i aigua per cuinar i beure.



Sofà i habitació al fons.



Els refugis "lliures" de Noruega van amb una clau mestre que et donen quan et federes (a la federació noruega), per sort coneixíem qui ens la podia deixar.
Un cop al refugi, hi ha un registre on poses el dia d'arribada i el de sortida (normalment les estades son d'un o dos dies) i segons si ets federat o no poses el preu que pagaràs posteriorment per internet quan tornis a la civilització. El preu eren d'uns 15-20€ per persona i nit, però et donava accés a tots els serveis del refugi.

L’únic inconvenient era l'aigua que s'havia d'anar a buscar a un pou de 3m de fondària excavat a la neu i que estava a uns 50m del refugi.
Pou d'on es treia l'aigua.


Com que no vam tenir gaire bon temps aquells dies, vam fer un parell de sortides curtes pels voltants de Hunddalshytta aprofitant les finestres de "millor temps".


Ens vam acostar al Gahperčohkka i Ristačohkka en dues sortides de mig dia.

 
Gahperčohkka des del refugi amb el poc sol que vam veure en 4 dies.




Pujant cap al Gahperčohkka.






De baixada...



Ristačohkka des del refugi.




 Vistes durant un moment de clariana pujat cap al Ristačohkka, on es veu el sol tocant les cabanes de Hunddalshytta amb el Vomtinden al fons a l'esquerra.



El dia que marxàvem de Hunddalshytta ens havien dit que faria bon temps, però ens vam despertar igual que la resta de dies. Tot i així vam decidir fer front a la boira i sortir en direcció cap a Beisfjord. Podíem triar entre fer la ruta normal i més planera o rodejar el Vomtinden per la cara nord i així fer una baixada amb més pendent que tenia bona pinta segons una guia (escrita en suec) que portàvem.
Quan estàvem a la base del Vomtinden finalment va sortir el sol i vam decidir aventurar-nos a fer la ruta de la cara nord.
Rodejant el Vomtinden amb el Gahperčohkka darrera, fins i tot feia calor!


Malauradament, el bon temps ens va durar poc i abans d’arribar al coll on ens trauríem les pells es va tornar a tapar, nevant i amb força vent.
El mar des de la base del Vomtinden.


Durant la baixada la neu estava en molt bones condicions però una mica inestable, així que vam anar per feina.


Ja a Stubblidalen, la vall que ens portava cap a Beisfjord amb el Vomtinden al fons a l’esquerra.

Al final de tot de la vall s’arriba a una estació d’esquí de fons que s’acaba a prop de Beisfjord, des d’allà, ja hi ha carretera asfaltada, pel que toca posar els esquís a l’esquena i anar a buscar l’autobús que et porta a Narvik.
Una cosa curiosa de l’autobús Beisfjord- Narvik és que no te parades, t’has d’esperar a la carretera a que passi i quan el veus el pares J
Això si, millor assegurar-se dels horaris perquè en dies festius la freqüència de pas pot ser molt menor.

Fins aquí la nostra travessa per la Noruega del cercle polar, els següents dies vam fer més aviat pista, però ja forma part d’un altre post.