Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Fonblanca i Carroi, Andorra

Últim tram fins al cim del Fontblanca
  
Passades les 3 del migdia, ens calcem els esquís i sortim sense perdre més temps (si és que es pot) direcció al Fontblanca. Ja coneixem l’ascens i el descens, així que més preocupats per les allaus que per les hores de sol comencem a remuntar el riu del Comis Vell. En poca estona ens plantem a la coma de les Varilles on veiem que una grandiosa allau ha arrasat amb tot el que ha trobat per davant.
Sense refiar-nos ni un pèl i veient el panorama, prosseguim cap al cim al qual arribem en poc més de 2 hores i mitja des que vàrem sortir del cotxe. Hi arribem a les sis de tarda i el sol ens il·lumina amb els seus últims rajos de sol així que, abans de que s’endureixi més la neu, baixem la gran pala del Fontblanca directes a la “cabaneta del amor” on passarem la nit.


Allau al Comis Vell                                      Pala del Fontblanca


Pic del Serrera i de l'Estanyó                            Cim del Fontblanca


Ascens (vermell) i descens (verd)

L’endemà ens llevem amb força calma, vist el butlletí d’allaus i les altes temperatures decidim deixar el Comapedrosa i la canal de l’Alt per un altre dia. Ens dirigim directes a la cara Nord del Carroi als peus de Sispony. Es tracta d’un cim un mica baix (2 317m) però no per això deixa de ser espectacular.


Cara Nord del Carroi (2317m)
Ascens (vermell), descens (verd) i zona de canals (zona verda)

Ens separen 900 metres del cim i avui per sort, els podem fer a l’ombra pujant per una monòtona pista que et deixa a l’estació de telecomunicacions situada quasi al cim. Des del cim, gaudim d’unes excel·lents vistes de tota Andorra gràcies a un clar dia de sol. Per baixar prenem una petita vall per on només veiem dues traces i comencem una espectacular baixada per una neu pols que no ens esperàvem. Malauradament la baixada es va fent estreta, i junt amb la qualitat de la neu, que va de empitjorant a cada metre de desnivell fan que acabem maleint aquest últim tram d’arbres i neu pasta. 

No coneixíem aquest petit cim al centre d’Andorra, i ens hem endut una gran sorpresa. Fàcil accés, 900 metres de desnivell molt còmodes de pujar i moltes possibilitats per fer grans descensos per la seva cara Nord. En resum, hi haurem de tornar.


Arribant al cim
Descensos per tots els gustos:


 

Vistes des del cim, amb Andorra la Vella als nostres peus