 |
| Refugi de Gerber |
Quan tan
sols portem 10 minuts “foquejant”, encara amb la Bonaigua a la nostra esquena,
sentim un fort crit provinent de la carretera. Sens dubte es tracta de la resta
del grup, amb el qual ens trobarem al Refugi de Gerber. Sense aturar-nos gaire
estona i veient el temps que ens ve a sobre, prosseguim el nostre camí i
comencem a remuntar la vall de Gerber amb l'esperança de poder saltar a la vall
de Ruda i inspeccionar recorreguts per la Cursa del Bassiero.
Pujant
per l’esquerra de la vall i estalviant-nos els llacs, arribem al Refugi de
Gerber on esperem a la resta de companys. No triguen gaire en arribar, però el
vent ja n’ha començat a fer de les seves i una boira s'instal·la per tots els
colls de la perifèria. Molt a contracor i amb molt dia per davant, decidim fer bondat al refugi i esperar a l’endemà per intentar
la incursió a la vall del costat.
Entre
cerveses, riures i visites al llac per omplir cantimplores, les hores van
passant fins que arriba la nit. El vent no ha descansat en tot el dia, i alguns
tímids flocs de neu comencem a fer presència quan anem a dormir.
L’endemà
ens llevem amb un pamet de neu nova a tota la vall, tot i això el vent no ha
parat ni un moment en tota la nit i això es nota perquè en tota la vall trobem
zones molt ventades amb una neu duríssima. Tot i seguir molt emboirat sortim
direcció el Coll de l’Estany Glaçat, però abans d’arribar-hi una fixació de
l’esquí d’un dels companys rebenta i ens veiem obligats a baixar tots plegats
per la mateixa Vall de Gerber amb els seus canvis de desnivell habituals.
Com
que les ganes d’esquiar no es calmen mai, un cop deixada la vall enrere decidim
baixar per la pala que porta a les Ares, gaudint d’un últim descens amb neu per
estrenar. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada