Inocente García Picazo i Cor agre

Agosarada, amb roca xunga, molt austera (6 burins en 130m incloent-hi reunions) i oberta en solitari...deunidor. No es una via que gaudeixis en excés però només per entendre com es va obrir i la sensació que tens quan l'acabes val la pena.

Vam fer servir joc de friends fins el 4 i un 5 i 6 per l'offwidth final, tascons i 3 pitons (un parell d'uves i una u).

I de pas, per aclarir del tot el tema (nosaltres ens vam equivocar a l'entrada el primer cop que vam anar-hi) una resse de la cor agre.

 

Districte de les bruixes, A3/V+, 300m

Si ens desviem a la dreta després de la xemeneia de la Sánchez-Martínez entrarem per una preciosa bavaresa quasi horitzontal al districte més conegut de Diables, el de les Bruixes!

Sempre l'havíem entès com una via d'artifo a equipar força en fissures desplomades. Ens vam endur una bona decepció, ja que només vam haver de fer quatre passos de friends i una pitonada en tota la fissura de la cinquena tirada. Vam carregar els pitons i les falques per res... Si es va a una via com aquesta és perquè et mola fer artifo i currar-t'ho una mica (no?), així que vam treure uns quants pitons de via, falques podrides, cordinos i fins i tot ploms (?!!?!).

A dia d'avui (agost 2020) caldran un joc de friends fins el 4, els tascons i uns 10 pitons (algun bong, plàtans, uves, alguna falca... més aviat coses amplotes) i un ganxo. Potser amb alguns friends doblats i tricams es pot pitonar menys.


Si et mola l'artifo una molt bona via!

Ressenya original

Santacana a la Bola de la partió, 60m V+/A2

Aquesta via prou desconeguda ens duu en dos llargs fins peu de la bola pròpiament dita. A la via hi ha molta planta, fang, la roca és xunga i està pelada d'assegurances. A més a més ens ha semblat dura! En resum, un bon rostoll...

Per a futures repeticions portar uns 8 pitons (Vs grans i mitjanes, alguna U i uni llarg) i un parell d'escarpes dures de pam. En duiem una que no havíem usat mai i van de coooonya! Friends del 0.75 al 3, mitja dotzena de vagues i unes 16 cintes. Vam veure molt pelut fer l'artifo sense pitonar.

Vam fer la primera reunió a la via Núria, usant dos bolts per arribar-hi. En aquest punt la via està molt a prop i no vam poder resistir-nos-hi... A mitat del segon llarg trobem una reunió a la dreta de la via que pertany a la Espeleoclimb 94.

 (Foto: Jordi C.)

T1 (Foto: Jordi C.)

T2 (Foto: Jordi C.)

Amor prohibit a la Miranda de les boïgues, 110m, 6b+

Via bona i força exigent d'aquesta magnífica cara est amb molt bones vies com la Mompart, la Hiwatta o la Sarajevo 92.

Una bona panxa a la primera tirada, una segona tirada més disfrutona i una tercera on no val a badar.
La primera panxa, que inicialment estava cotada d'A2+, pot trampejar-se ràpidament amb un 6a+/plomillo o fer una bona apretada de 6b+. Nosaltres no vam encadenar el llarg de primer. Cal completar l'equipament amb algun tricam.
L'última tirada no regala res. Un últim pas de 6a que podem protegir una mica cutrement en una llastra de roca regular amb l'últim bolt força sota els peus. Al tanto no seguir la línia de parabolts de l'esquerra (últim llarg de La temptació viu a dalt).

Tot i portar un temps restaurada amb parabolts (respectant la localització de les expansions originals) no és que s'hagi repetit gaire...

No ens hem atrevit a fer una nova resse, l'antiga és molt guapa...

SAME MOLA, SAME MOLA!

Rata morta a la roca de Sant Cugat, 100m, 6b

La Rata morta, oberta l'any 2005 pel J.E. Castellnou i l' A. Ballart, és un itinerari poc conegut d'aquest racó poc visitat de Montserrat. Ens ha semblat una petita gran via.

La via ens obliga a escalar ja que les assegurances són escasses i només apareixen en els trams de sisè grau, que tot i així queden obligats. En els trams desequipats podrem colocar alguna bona peça. Nosaltres hem usat totems fins el 0.75 i el tricam negre. El tram que ens ha semblat exposadot ha sigut l'inici de la primera tirada ja que no hem trobat el primer espit (n' hem xapat un de molt més aball del perfil SE) i no hi ha possibilitat de reforçar.

La roca es molt bona en les dues primeres tirades tot i tenir crostetes i força rostollosa en l'última.

 

Resse original

Fada malfé, 95m, 6c+

Amb un dia d'hivern esplèndid hem pogut fer aquesta via força nova a la cara E de l'Agulla de l'arbret. Les dues primeres tirades amb roca cantelluda i obligades i una tercera tirada on la dificultat puja sensiblement tot i estar més assegurada. El grau obligat de la via deu rondar el 6b+.

Tot i que la roca es bona, cal anar amb compte ja que salten llastretes i mugronets per falta de repeticions. Hem tingut un parell d'ensurts :)

Hem fet servir un joc de totems del groc al vermell, C2 i C3, tricams, tascons i alguna baga per merlet. Unes 12 cintes.

T1

T2

T3

Ressenya original, va bé per veure on hi ha les assegurances.

Variant Vendrell a la roca de la partió, V/+, 30

Vieta curta però intensa. A la segona tirada, força fineta i amb roca excel·lent, no podrem colocar gran cosa. Sort que és curta.

Montem la R1 amb un burí ronyós i el 0.75.

Portar un parell de vagues per sabines, totem verd, negre, i tricam vermell.

T2 (Foto: Jordi C.)

Normal a la Boleta del portell estret, V+/A2, 30m

Com totes les vies normals, intenta pujar l'agulla per on hi ha menys dificultats. A la Boleta del portell estret això es difícil... La ressenya original marca un pas d'esqueneta i molts pitons. Actualment ja no s'ha de fer un pas d'esqueneta perquè hi ha dos expansions però tot i així encara queda una via amb força caràcter.


Roca a controlar força en l'últim tram de la fissura tot i alguna llastra que vam tirar aball.

Recomanem una dotzena de cintes, joc de totems fins el 0.5 doblats, un 0.75, i tascons mitjans/grans. Vam pitonar anant en lliure al tram de V+ però amb el joc doblat (nosaltres no el portàvem) es pot passar perfectament sense.

Sortint en lliure (Foto: jordi C.)