Sempre l'havíem entès com una via d'artifo a equipar força en fissures desplomades. Ens vam endur una bona decepció, ja que només vam haver de fer quatre passos de friends i una pitonada en tota la fissura de la cinquena tirada. Vam carregar els pitons i les falques per res... Si es va a una via com aquesta és perquè et mola fer artifo i currar-t'ho una mica (no?), així que vam treure uns quants pitons de via, falques podrides, cordinos i fins i tot ploms (?!!?!).
A dia d'avui (agost 2020) caldran un joc de friends fins el 4, els tascons i uns 10 pitons (algun bong, plàtans, uves, alguna falca... més aviat coses amplotes) i un ganxo. Potser amb alguns friends doblats i tricams es pot pitonar menys.
Si et mola l'artifo una molt bona via!
 |
| Ressenya original |
3 comentaris:
via boníssima.encara haurieu d`haver tret mes pitons....Els plonms son del sr pelut,que hi creua una merda de via seva 2 vegades .Felicitats,aquesta puntua!
Ostres Paca, cada vegada que fas un comentari en un blog és per rajar d'en Pelut. Per què no el truques i ho arregleu?
Per cert, ningú està lliure de crítica. Les assegurances de l'Anselm a la cara nord d'Ecos passa molt a prop de l'esperó de l'Alba:
http://classicclimber.blogspot.com/2013/10/via-espero-de-lalba-220-m-va1-la-paret.html
Hola. Ara q heu tret una miqueta de ferralla, la podeu tornar a fer, per subsanar aquesta bona decepció que vàreu tenir per haver pitonat tan poc. Salut i bones escalades
Publica un comentari a l'entrada