Acabats d'arribar a Ailefroide no parem de fullejar la guia d'escalada de la zona. De seguida els nostres ulls van cap a una foto on es veu un noi escalant un llastrot dels bons. Després de llegir una mica la descripció de la via, on llegim que és de les bones de la zona, no ens ho pensem més i anem cap a la Baliverna. Hem encertat, un bon viot amb placa tipica de la zona de primera qualitat, un parell de passets de fissura i un llarg que ressegueix una llastra enorme i penjada separada ben bé dos pams de la paret.
 |
| Topo: Baliverna a l'Éboulement d'Ailefroide (300 m, 6b+) |
Equipament: Totalment equipada amb parabolts.
Material: una dotzena de cintes.
Aproximació: Des d'Ailefroide i un cop passant el pont, agafem un camí a l'esquerra que porta cap a Pré de Madame Carle. Un cop passat un rierol (pot estar sec) ja veiem la paret i hi arribem per un camí prou definit.
Descens: baixem en ràpels per la via.
T1: tirada amb un passet de col·locar-se bé en una fissura al final.
T2: pujarem a un graó per l'esquerra i ens enfrontem a una placa tallada per un sostret vertical. Pas que ens enganxa de ple anant en fred.
 |
| Segona tirada. |
T4: comencem per una placa vertical i una mica abans de la reunió ens ajudem d'un arbre per fer un pas més aviat extrany però maco.
T5: seguim una fissura per l'esquerra i després la seguim amunt. Llarg molt maco.
T6: tirada guapa, placa difícil i continuada.
T7: des de la reunió ja veiem la llastra que seguirem durant el llarg, espectacular i aèria. Passet fi per sortir a la reunió.
Martí escalant la llastra || Passet abans de la reunió de la setena tirada.
T8: comencem per una placa fina però que es fa bé, després enganxem un diedre de pressa molt fina molt maco.
 |
| Mateu i Martí al "cim". |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada