Aresta de Cosmiques a l'Aiguille du Midi

L'Arête des Cosmiques és una ascensió molt assequible, però no per això mancada d'interès i bellesa: recórrer aquesta evident línia ens permetrà gaudir d'una escalada en ple ambient alpí envoltats dels grans gegants del massís del Mont Blanc, alhora que afinem el nostre sentit de l'orientació en roca cercant els millors passos.

Material: ​Una corda (mínim 40 metres), piolet, grampons, anells de cinta per als merlets i algun friend petit (màxim el número 1 de Camalot) per protegir els passos més complicats.

Aproximació: ​Des de l'estació superior del telefèric Chamonix–Aiguille du Midi (3776 msnm), prenem l'aresta Est–Nord­Est per després seguir la traça que baixa cap a la dreta i porta a l'àmplia plana del Col du Midi. Un cop allà, voregem el vessant sud de l'agulla i guanyem el collet on es situa l'Abri Simond (3600 msnm).

Itinerari:​ Sortint de l'Abri Simond, remuntem per uns blocs granítics que grimparem sense massa complicació, anant en lleugera tendència a la dreta per tal de vorejar la primera torre de la cresta just sota el seu cim.

Aleix als primers passos de l'aresta.

Poc després trobarem una reunió amb cadena per tal de muntar un ràpel de 20 metres que baixa per el vessant sud amb la fi d'evitar un gran gendarme que interromp l'aresta.

Martí a la instal·lació de ràpel.

Just finalitzat el ràpel travessarem horitzontalment per anar a parar a peus d'una canal força vertical (III) que superem sortint per la dreta cap a un collet nevat on haurem de parar atenció a la caiguda de pedres. Un cop allà flanquegem sense problemes un pendent nevada per la dreta d'un impressionant monòlit granític fins a arribar a peus d'un mur fissurat d'uns 4 metres, on trobem el pas clau de l'aresta, de V grau. El tram es deixa protegir fàcilment amb friends petits (el 0.5 de Camalot o l'Alien groc ens poder ser útils), i trobem una reunió opcional just sortir formada per un spit i un clau.

Martí superant l'estètic pas de V.

Un cop al replà que corona la secció, ens dirigim cap a la dreta per una xemeneia molt marcada per després ascendir cap a l'esquerra. Un cop al vessant de Chamonix, mantenim l'altura per arribar a peus d'un mur que ascendirem per un seguit de fissures diagonals que queden a mà esquerra, evitant la gelada goulotte central.

Aleix al darrer mur.

Un cop superat aquest tram, ja només ens queda avançar per una travessa sense dificultat, però dotada d'un gran ambient, amb 2000 metres de caiguda fins a Chamonix, fins a poder sortir al fil de l'aresta, que ens condueix a l'escala de mà que dóna al mirador de l'Aiguille du Midi.

Al darrer flanqueig.

Ignasi supera els últims passos amb la imponent presència del Glacier des Bossons