Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Normal de la Porra, 6a+, 125m

Després d'algunes ascensions de companys a aquesta via finalment decidim acostar-nos-hi a veure si la cosa és tan bona com diuen... Realment és una via molt bona, d'elegància normal i amb passos guapos per a tots els gustos. Una mica d'oposició, fissures molt verticals, placa fina... Com a únic punt negatiu, tot i que petit, el bosc vertical de la R2 que talla una mica la continuïtat.

Nosaltres portàvem friends fins l'1 (Totems), el semàfor d'aliens i els tascons (només vam col·locar-ne un a la darrera tirada. Si hi tornéssim, no els duríem). La via es fa sense pitonar però en el segon llarg caldrà fer un pas de decisió o jugar bé amb els tricams (ens els vam deixar) dins els forats rodons de pitonar...




Original a la Filigrana, 50m, 6a

La via Original a la Filigrana és ben curiosa. Per a aconseguir-la l'any 1943, els escaladors J. Mas, C. Balaguer i P. Bosquets van haver d'empescar-se un bon invent per poder protegir la placa que els separava del cim. Després d'un pas d'esqueneta van tapar un forat amb ciment, van colocar-hi un clau (més aviat filferro), van esperar una setmana i gas amunt per un terreny de dificultat força remarcable. La gent escalava molt be...
 Mentre l'escales no s'acaba d'entendre perquè els primers ascensionistes no van anar per l'aresta sud (via Normal) que és francament mooolt més assequible.

És una via místico-expo amb caiguda prou lletja sobre la repisa de la R1 fins i tot després de superar el filferro. Cal anar-hi bé de coco i amb ganes de ballar al compàs de la via. La roca és boníssima i els passos moolt elegant (i romets...)

Actualment la via té algunes expansions que semblen estar afegides a posteriori. En el primer llarg hi ha un parabol criminal al costat d'una alzina i en el segon llarg trobem dos espits que et fan escalar per la placa de la dreta de l'espero sud. Segurament, després de pensar-ho creiem que segurament la primera va fer-se per l'aresta sud despres de superar la vaumeta que hi ha a 9m de la reunió. Després del clau cimentat trobem un burí petat completament inservible. (Original?)

Cal dur friends fins el 0.75 i nosaltres vam colocar dos cops el tricam rosa.

T1
T1
T2
T2    




 Tercer rotagonista de l'ascensió, primer anclatge químic mundial??



Normal Bessona Inferior, 60m, 6b+

Després de fer la Normal de la Bessona superior fa un parell de setmanes i veure la seva qualitat havíem d'anar a fer la normal de la seva germana. La Normal de la bessona Inferior és mooolt bona però sense arribar a l'extrem de la Superior, més que res per un segon llarg amb uns burins moolt deteriorats i roca bastant dubtosa. El primer llarg és excelent, una fissura inicial molt bona que ataquem des d'un arbre i una llarga travessa més aviat fàcil.



El material que trobem a la via és força antic però podem reforçarho per tot arreu amb un joc de friends fins el 0.75, els tricams, algunes vaguetilles i nosaltres vam fer servir una v mitjana en el segon llarg. Hi ha un burí en el primer llarg que té tota la pinta de no ser de la primera ja que és moolt nou i esta a un pam de dos pitons...

La reunió original sota els burins del segon llarg es podría muntar amb flotant però nosaltres vam optar per anar a buscar la reunió de parabolts de la Brucs/Aromas.

El grau obligat deu ser V+/A1. Per fer el segon llarg en lliure de primer s'ha de tenir molt temple ja que els burins són una ronya.

T1

T2

I algunes assegurances cortesia del Jordi:












CADE a la paret de diables, 6b/A1, Paret de diables

Després de molt discutir on anar ens decantem per la CADE de diables. Tot el que n'hem sentit és bo i pujar a diables sempre revifa l'esperit després d'uns dies a Barcelona... i més amb aquesta calor!! S'ha de dir que a Montserrat la calor apreta amb força i comença a ser quasi imperatiu escalar a l'ombra. És per això que fem el manta durant una bona estona als arbres de peu de via i ens hi posem a les dues del migdia, horari de senyors....

La via ens ha semblat maca, lògica i recomanable, però no la millor que haguem fet a diables. Té tirades moolt bones (T2), trams guapos i un ambient de primera en les dues últimes tirades. També s'ha de dir que la via està bastant polida, cosa que no esperàvem, i no dóna gaire bones sensacions...

Es troba semiequipada amb parabolts, claus, algun burí... Cal portar joc de friends fins al camalot de l'1, tascons i pot anar bé el semàfor d'aliens. L'A2 que marquen les ressenyes no ens ha semblat tant, ja que son tres peces flotant superacaldo.


T1
T2




T3

T3

T4

Ambient espectacular



Normal de la Bessona superior


Anem a la via amb moltíssimes ganes però sense saber ben bé que ens trobarem ja que només hem pogut trobar la ressenya del Pam a Pam. Rapelant algun cop hem pogut veure-hi uns ferrots antics i poc més.  Te bona pinta però... no esperàvem trobar-nos una via tant bona!!!! És superlògica, la roca és mooolt bona i les llastretes més dolentes són superevidents. També motivava bastant el fet que l'artifo de la última tirada no sortís en lloc en lliure i tingués pinta de factible. Ha acabat sortint, després d'un primer tanteig, un pas força bloquero per superar una primera panxeta que ens porta a una placa ja més fàcil i que es protegeix molt acceptablement. No se si eren les ganes o què però ens ha semblat una petita joia...

La via es troba semiequipada amb algunes escarpies i pitons més aviat antics. Per fer la primera reunió podem aprofitar un parabolt amb anella que trobem just sortir de la xemeneia de la T2 i la reunió cimera la fem a la instalació de ràpel. Per completar l'equipament cal portar joc de totems fins el vermell i tricams. També vam usar el C3 00 de BD. No calen pitons en absolut.


El Jordi a la T2, millor no relliscar...

Com ens ho farem això? T3

Ja a la part més ajaguda. T3
I per acabar algunes fotos de les assegurances de la via...






Barrufets al Frare gros. 250m, 6a+

Quan mires cap a Frares des de Santa Cecília després d'un dia d'escalada el Frare gros de seguida capta l'atenció de qualsevol. Des d'aquest punt la visió de la paret ja és espectacular, però quan hi ets a sota la magnitud de la paret i la seva verticalitat fa que a part d'impressionar faci por, força por... si l'acceptes i mantens la calma aquesta por sempre significa que tens per davant un intens i emocionant dia d'escalada... Perfeeeecte!

La via ens ha semblat exigent i molt bona per l'encertat recorregut que ressegueix i l'ambientasso que s'hi respira. Nosaltres la vam gaudir en escalada combinada ja que el lliure difícil i amb roca crostosa el deixem, si algun dia estem prou forts, per una altra oportunitat.

Pel que fa a l'equipament totes les peces són parabolts, pitons i tacs. La R4 es fa en dos pitons i una sabina. Nosaltres vam passar sense pitonar amb un joc de totems + camalot 2 i 3 i un joc de tascons. A part portar unes 16 cintes i vagues i vaguetillus. 




T1 i toooot el que queda
Apretant el que es va poder en lliure a la T2...

Tirada de travessa, mes impressionant que difícil

Acabant la cinquena tirada


T6
Reunió mooolt còmode per gaudir de l'ambient, sort que la tirada següent és curta!


Suuuuuuuuuuuuuum (Cim)





Llibertat provisional, 7a+ 290m, Paret de diables

La via ratlla la paret de diables per fissures, plaques i el sostre central.  Ens ha semblat una via molt bona i exigent ja que tots els llargs tenen el seu què i no podem abaixar la guàrdia fins ben arribat el final. Això si, roca de bona a excelent tot i que encara salten algunes crostetes i mugronets. Els dos primers llarg no ens han semblat gens lletjos i la roca no és tant horrorosa com teniem entès.

Pel que fa a l'equipament, treure's el barret davant dels restauradors. Tota la via està restaurada amb parabolts excepte algun burí del sostre que es troba en bon estat. Mentre escalavem anavem pensant com seria fer les excursions entre burins i se'ns posava la pell bastant més de gallina. Moltes gràcies per aquest currassu!!!!!!!!!!!

El grau està prou collat i cal escalar, obligat 6b però millor no anar-hi amb el grau rascadíssim.

Nosaltres anàvem amb la ressenya del Romàntic Guerrer que te més info. Al tanto en el 8è llarg, no fa tanta trave a la dret i el dibuix pot liar.

Via super recomanable per tornar a gaudir del buit diabòlic i l'ambient imillorable (Bueno, sense les motos milloraria...) d'aquesta magnífica paret.


Material: Algun friend petit mitjà (en vam usar 4) i una vintena de cintes

Ambient post-sostre
No podia faltar la foto del sostre...




Hay algo aquí que va mal, 7a, 75m

El mes de desembre de 2017 vam anar a repetir aquesta via que s'enfila pel mig de l'aresta sud de la bessona. La via en si ens va semblar bona i, a primer cop d'ull, més estètica que la Brucs ja que aquesta última va fent giragonses per la paret i no acaba d'anar en cap moment pel centre de la paret. 

Uns mesos més tard, vam decidir restaurar-la, ja que aguns espits ja feien una pinta sospitosa. Gràcies a la UEC de Barcelona que va pagar tot el material, tant bon punt vam tenir un forat vam anar-hi a fer feina. Falta tornar-hi a tapar algun foradet i encadenar el segon llarg que.....tela!

Per tant, ara mateix a quedat la mateixa via que anteriorment però amb parabolts del 10 on abans hi havia espits i burils, tot igual.


Material: 7 cintes.



En plena ''feina''...


Tot el material retirat