Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Rolling Stones, 300m, 6a A1

La Rolling Stones va ser la primera via que assolia, l'any 1980, el cim propiament dit del Serrat de les Onze sense desviar-se de la paret principal. Això ja fa ensumar-nos una via directa, verticalíssima, i sense concessions al vuit que metre a metre guanyem sota els peus.

Les últimes piades que hi havia feien força por, sobretot per l'estat del burins del sostre, però actualment es troba completament restaurada amb parabolts.



Material: 18 cintes, tascons, friends (nosaltres portavem semafor d'aliens i camalots fins a l'1) i algun tricam petit i microfriend pel segon llarg de la Rollings.

Equipament: completament restaurada amb parabolts. Trobarem diversos pitons, la majoria en prou bon estat. Al tram d'artificial de l'última tirada va saltar-nos un pitó, creiem que es pot passar sense pitonar tot i no ser-hi.

Descripció: via que just començar la cinquena de la Sanchez Martínez es desvia a l'esquerra. La primera tirada és un sostre ben guapo que en un moment ens fa estar penjats al mig d'un vuit diabòlic (jeje).

 La seguent tirada, enganxem un diedre fàcil de protegir i quan portem uns 25m, a l'alçada d'un pitó, tirem cap a la placa de la dreta per la zona més evident. Passem el fil d'un esperó i un cop canviats de vessant ja veurem la reunió encara força amunt i seguim fins a un passet de mirar-nos-ho entrant a la reunió. En aquesta segona part del llarg entra algun tricam petit i micro a caldo però tot i això no val a badar.  És exposat però no perdedor.

Des de la reunió seguim el diedre fins que aquest es difumina i tirem en Ae fins a sota el sostre somital en dos tirades. L'última tirada te el seu què. Una travessa en A1 cap a l'esquerra amb dos ponts de roca i mitja dotzena de claus ens porta a un tram de placa que va disminuint de dificultat fins arribar al cim. En aquesta última tirada ens va saltar un clau en penjar-nos-hi. Creiem que s'hi pot passar sense clavar.






Passat i present


Vuit diabòlic

Últims passos de sostre.

Diedre T6



Trave T6 des de la reunió.


T7 i T8: molt forçables en lliure

Última tirada amb les millors vistes del possibles.

Boira de lo sud...

Conyetes mentre s'acostava la negra.

La negra.



SAME MOLA 2017







DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: La SAME MOLA és la trobada anual que dona el tret de sortida a les diferents activitats que s'organitzen durant el curs. Els membres de la SAME es reuneixen per gaudir d'un cap de setmana d'activitats, gresca i xerinola.
Un any més la trobada es durà a terme a Vilanova de Meià, on dissabte podrem combinar l'escalada i la BTT. Per la nit es preparà el clàssic sopar de germanor a l'ermita de Meià on també hi passarem la nit.

Tal com hem fet els altres anys, aquest cop us proposem venir disfressats d'animals, ja siguin de muntanya, marítims...

LLOC: Vilanova de Meià.                  

DATES: 7 i 8 d'octubre.        
    
NIVELL: Tots els nivells.

PUNT DE TROBADA: Dissabte a les 19h a l'ermita de Meià o qui vulgui fer activitat que vingui a la reunió de dimecres dia 4 a les 8 del vespre per concretar.

PROGRAMACIÓ DE L'ACTIVITAT:

Dissabte 7 d’octubre
  • Trobada popular
                Punt de trobada: 19:00 h a l’ermita de Vilanova de Meià
                Sopar popular
                Xerinola!

Diumenge 2 d’octubre
  • Recollida i qui vulgui/pugui a escalaaarr!!

PREU:  15€ socis, 25€ no socis (inclou la pernoctació a l'ermita, sopar, petit esmorzar). No s'inclou el preu del transport.
   
TRANSPORT: Cotxe particular.

COM APUNTAR-SE?: Per apuntar-se cal:

      1. Fer el pagament de la sortida. Es pot fer de dues maneres:
  • Mitjançant un ingrés bancari al número de compte 2100 1391 98 02 00067039 indicant el nom del participant.
  • A la secretaria de l’entitat (consulteu els horaris a la web)
      2. Omplir el seguent formulari: 

    https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSem-ht92DxetKjkXec8KIStjeYqBnD-IBSJYaoywaF5TPS-LQ/viewform?usp=send_form

Només es consideraran inscrites aquelles persones que hagin realitzat els dos punts.

DATA LÍMIT D’INSCRIPCIÓ:  dimecres 4 d'octubre a les 20:30 h. Totes aquelles persones inscrites més tard d’aquesta data no tindran garantida la plaça a la sortida.

OBSERVACIONS: 
Dimecres 4 de setembre al local de la UEC es farà una reunió per tal d’organitzar cotxes i activitats.
Cada persona cal que porti:
  • Got
  • Plat i coberts
  • Màrfega
  • Sac
Per més informació podeu trucar a l’entitat o bé enviar un mail a same@uecbarcelona.org.



Resultat d'imatges de oso perezoso
Resultat d'imatges de besugo



Resultat d'imatges de mandril

Antonio Garcia Picazo a la Bessona Inferior, 6b, 115m

Una altra via d'aquesta espectacular cara de la Bessona Inferior. Aquesta just a l'altra banda de la paret que l'Aromas. És molt bona i  variada, ens farà escalar des del primer a l'últim metre ja sigui amb placa de la fina o cantos dels bons.

Ressenya (Gràcies per la foto Jordi!)

Material: una desena de cintes i estrep per l'últim llarg.

Equipament: parabolts i algun pitó.

Descripció: per trobar el primer llarg cal anar casi a peus de l'aresta nord de la bessona. El primer llarg comença per una placa molt fina i des de terra ja veiem dos parabolts lluents. A partir de la primera reunió l'escalada es converteix en una escalada vertical i amb canto excepte algun passet més fi i de col·locar-se al segon llarg. En trams de V+ s'ha d'escalar de veritat i en els graus que passen el V+ no s'hi regalen els A0.


I aquí unes fotos que ens va fer el Picazo al 3r llarg des de l'aresta Brucs de l'Arbret:

Verticalitat i canto




Integral Sandinista al Pilar del Segre


Al Pilar del Segre sembla que tot sigui a base de pedal  que la via més fàcil per pujar-lo és la clàssica "Mi primer amor" (Ressenya). Mentida!! La "Integral Sandinista" deu ser la via més múrria que hem escalat ja que entre tants sostres i pedalades puja amb un grau en lliure assequible. Ara bé, no ens haurà d'importar fer traves...





Material: algun friend mitjà (alien vermell), una desena de cintes i vagues per sabines.

Equipament: pitons, burils, espits, parabolts, químics... Trobarem moltes reunions esportives a mesura que fem la trave. Els passos de la via estan equipats amb escarpies i la R3 la fem en una sabina sota els nostres peus.

Descripció: trobar el primer llarg pot ser difícil ja que està envoltat de vies d'esportiva. Des de qualsevol reunió d'aquestes vies es pot seguir i enganxar la feixa que seguirem fins que s'acaba a la R3. La quarta tirada es maca, però justament equipada i farà que pensem dues vegades per on anar a mesura que les panxes van apareixent. A partir de la R4 seguim per la "Mi primer amor" (Ressenya).


T1

 
T2

T4


SAME MOLA!!!

Nova apertura: No me mires a la Sud del Russell (205m, 6b)




Feia molt temps que teniem clitxades algunes línies per obrir en aquesta paret del Pirineu Aragonès. Aquest estiu, després de dos anys d'espera per fi hem anat a finiquitar aquest tema pendent i ens hem trobat, amb força sorpresa, una via prou bona amb un llarg central força escandalós. Una bavaresa perfecta que va tirant enrera a mesura que anem guanyant metres i amb cantell enoorme!!
És una via de bon assegurar i amb roca molt bona en les quatre primeres tirades.


Ressenya de la via

Material: joc de tascons, joc de friends fins el 3 de camalot repetint del 0.5 al 3. El 4 pot anar be, nosaltres el portavem. Pitons prescindibles tot i que pot anar bé una V o U petita per la sortida de la R3

Equipament: quatre pitons i un pont de roca.

T1: agafem el marcat diedre fissurat i per entrar a la repisa de la dreta on fem la reunió, fem una travessa anant a buscar un mur amb bons cantos. Reunió de flotants.


T2: diedre vertical i abans d'arribar a la reunió curta xemeneia. Un pitó a la reunió.

T3: per entrar a la bavaresa superem uns primers passos protegits amb un pitó. Pas delicat d'assegurar per la terra i la molsa que de ben segur tornarà a creixer. Després, bavaresa espectacular que anirà des dels micros fins el 4 de camalot al final. Sortint de la bavaresa creuem la canal anant a fer la reunió a uns grans blocs. Reunió sobre flotants, dos pitons i un pont de roca a la tirada. (obligat V+/A1)

T4: anem a buscar la xemeneia de la dreta i fem reunió on poguem a la repisa posterior. Reunió en flotants, un pitó a la tirada.

T5 i T6: campi qui pugui cap al cim pel terreny més fàcil. A nosaltres ens ha sortit de III+ amb algun pas de IV i una placa final de V. Reunió de flotants

SAME MOLA!!!

T1



Diedre de la T2


Bavaresaaaaaaa!!!!
Xemeneia final

Cordada.

Degeneració Expansiva al Bisbe (180 m, 6c+)


 Ressenya original i versió 2.0


Feia molt temps que teníem fitxada aquesta via. La info que vam trobar a internet i la guia de la Nord ens indicava que podia ser una via molt bona i no ens ha decebut. Està clar que les tirades estrella són els de després de la rapissa de la segona reunió, però les dues de sota fan que la sensació d' haver-t'ho currat sigui molt més gran. Per nosaltres, val la pena fer-les en comptes d'entrar per les de la GAM, que tot i ser més fàcils, no són cap meravella. Una via que ens ha semblat boníssima, ideal per l'estiu, i que et fa pujar un cop més a l'impressionant bisbe.

Material: 12 cintes, friends petits/mitjans (nosaltres portàvem de l'alien verd a l'1 de camalot) i bagues per savines.

Equipament: les primeres dues tirades estan equipades amb pitons i bagues, a completar amb els friends i bagues sabineres. T3, T4 i T5 equipades amb espits, T6 amb alguns claus i espits.

Descripció: les dues primeres tirades amb roca a controlar i en trams força xunga. En la sortida de la R1 cal anar a buscar la fissura que veiem a la dreta. De camí, creuant la placa, trobarem un espit. R2 en arbre.
Les tres tirades següents són moolt guapes, amb molt de canto i roca bona tot i que alguna crosta encara salta destrossant els encadenes (jeje). Tot i que l'escalada és obligada està ben equipat per no patir, excepte en el 6a on potser allunyen un pèl més (millor no haver d'anar de xapa en xapa) però sense ser excessiu. L'última tirada és comuna amb la Heinz Pokorski. Dues panxes amb alguns trams de roca a controlar i no obligades.

Fisura de la L2
Sortint de la R3
Espectacular 4a tirada!!!!

Arribant a la R4 la cosa es posa més fineta...

Ja ho tenim això!!!
Sortida per la Heinz Pokorski, primer tram de IV i dos bones panxetes no sigui que acabem sobrats!!!

Travessa amb esquí de muntanya pel Cercle Polar Àrtic

De Katterat a Beisfjord


La setmana santa de 2017 vam decidir anar a descobrir com seria fer esquí de muntanya pel cercle polar àrtic. La zona triada va ser la que es compren entre Narvik (Noruega) i Abisko (Suècia) ja que hi ha una línia de tren que fa molt fàcil el desplaçament entre aquestes dues localitats i la zona és espectacular.

Vam començar la nostra aventura fent una travessa entre l'estació de tren de Katterat i el poble de Beisfjord, des d'on es podia agafar un autobús de línia que et portava a Narvik i on podies tornar a agafar el tren.


El primer dia el tren ens va deixar cap al migdia a l'estació de Katterat i vam foquejar durant 3h30 fins la cabana de Hunddalshytta per un terreny amb poc pendent (força gent realitza aquest recorregut arrossegant trineu).
Estació de tren de Katterat.



Últimes casetes sortint de Katterat.




 De camí a Hunddalshytta.


No teníem molt clar que ens trobaríem a Hunddalshytta, un dels refugis lliures que hi ha per la zona i que ens havien dit que estan molt bé. La veritat és que ens va sorprendre molt, tenia estufa de llenya, gas i fogons per cuinar, lavabos, habitacions amb lliteres i edredons i fins i tot un sofà!!

Estufa i aigua per cuinar i beure.



Sofà i habitació al fons.



Els refugis "lliures" de Noruega van amb una clau mestre que et donen quan et federes (a la federació noruega), per sort coneixíem qui ens la podia deixar.
Un cop al refugi, hi ha un registre on poses el dia d'arribada i el de sortida (normalment les estades son d'un o dos dies) i segons si ets federat o no poses el preu que pagaràs posteriorment per internet quan tornis a la civilització. El preu eren d'uns 15-20€ per persona i nit, però et donava accés a tots els serveis del refugi.

L’únic inconvenient era l'aigua que s'havia d'anar a buscar a un pou de 3m de fondària excavat a la neu i que estava a uns 50m del refugi.
Pou d'on es treia l'aigua.


Com que no vam tenir gaire bon temps aquells dies, vam fer un parell de sortides curtes pels voltants de Hunddalshytta aprofitant les finestres de "millor temps".


Ens vam acostar al Gahperčohkka i Ristačohkka en dues sortides de mig dia.

 
Gahperčohkka des del refugi amb el poc sol que vam veure en 4 dies.




Pujant cap al Gahperčohkka.






De baixada...



Ristačohkka des del refugi.




 Vistes durant un moment de clariana pujat cap al Ristačohkka, on es veu el sol tocant les cabanes de Hunddalshytta amb el Vomtinden al fons a l'esquerra.



El dia que marxàvem de Hunddalshytta ens havien dit que faria bon temps, però ens vam despertar igual que la resta de dies. Tot i així vam decidir fer front a la boira i sortir en direcció cap a Beisfjord. Podíem triar entre fer la ruta normal i més planera o rodejar el Vomtinden per la cara nord i així fer una baixada amb més pendent que tenia bona pinta segons una guia (escrita en suec) que portàvem.
Quan estàvem a la base del Vomtinden finalment va sortir el sol i vam decidir aventurar-nos a fer la ruta de la cara nord.
Rodejant el Vomtinden amb el Gahperčohkka darrera, fins i tot feia calor!


Malauradament, el bon temps ens va durar poc i abans d’arribar al coll on ens trauríem les pells es va tornar a tapar, nevant i amb força vent.
El mar des de la base del Vomtinden.


Durant la baixada la neu estava en molt bones condicions però una mica inestable, així que vam anar per feina.


Ja a Stubblidalen, la vall que ens portava cap a Beisfjord amb el Vomtinden al fons a l’esquerra.

Al final de tot de la vall s’arriba a una estació d’esquí de fons que s’acaba a prop de Beisfjord, des d’allà, ja hi ha carretera asfaltada, pel que toca posar els esquís a l’esquena i anar a buscar l’autobús que et porta a Narvik.
Una cosa curiosa de l’autobús Beisfjord- Narvik és que no te parades, t’has d’esperar a la carretera a que passi i quan el veus el pares J
Això si, millor assegurar-se dels horaris perquè en dies festius la freqüència de pas pot ser molt menor.

Fins aquí la nostra travessa per la Noruega del cercle polar, els següents dies vam fer més aviat pista, però ja forma part d’un altre post.