Castanyes per Montserrat

Martí

Volem sortir dijous al matí ben d’hora. Ens disposem a passar els quatre dies del pont a Montserrat, escalant i esperant que dissabte arribin tota la resta de membres del “Cicle d’escalada en via llarga”. Som tres, això sense comptar les motxilles  que,  si bé personalitat no en tenen, el seu pes és equiparable al d’una persona. Però som joves i forts (bé, podríem deixar-ho en joves) així que no suposa un problema. Sort del Sergi que ens acompanya el primer dia a Collbató amb el cotxe. Fem unes quantes vies d’esportiva, res difícil pels que ja estan entrenats, però obrir-les és tot un repte pel Mateu i per mi que tot just ara ens hi comencem a aficionar. Recollim massa tard i ara el temps se’ns tira al damunt. No comptem amb què vivim en horari d’hivern i a les 6 ja és fosc. El Sergi ens deixa al pàrking de Can Massana i sortim a la recerca d’un bon lloc per dormir a la zona de les Agulles. Després de passar pel Pas de la Portella amb tot el pes que portem i completament de nit, decidim dormir prop del refugi Vicenç Barbé ja que no hem trobat cap bauma o cova que ens fes el pes. Sopem i ens posem a dormir, no gaire bé per cert. Fa fred, el Martí parla sol i el Mateu ficat en el seu Never-Summer nou sembla que serà el que descansarà millor.

Mateu

Albert

Ens llevem sota les mirades curioses de grups d’excursionistes que es deuen preguntar com coi hem acabat dormint al mig del camí. Aprofitem doncs per fer-nos passar per bons escaladors. Encara ho debem semblar i tot. El Martí obre una via al costat d’on hem passat la nit. El Mateu i jo hi anem al darrera de “segons”. La guia la classifica com a 6a, no està gens malament. Volem explorar més la zona i ens movem fins al Pas de la Portella, des d’on accedim al Dauet. És un cub de roca al costat de la Roca Gran de la Portella amb les instalacions força precàries. Finalment només l’escalem el Martí i jo (força cagadet perquè és una zona bastant exposada), però aprofitem per muntar-hi un ràpel i així practiquem els descensos que ens tocarà fer demà a la via llarga. Realment no l’hem encertat massa amb la zona. Voliem fer esportiva però hi ha molt poques vies. Només ens queda un sector per provar. Està al cosat del refugi però els camins per on ens hem d’obrir pas no estan gens delimitats. Estem a Montserrat! Finalment trobem el sector. Comencem un 6a, no ens surt, el tornem a intentar, tampoc. La primera xapa està molt lluny però tot i això hi arribem. L’acaba obrint el Martí com no, i jo l’he d’acabar desmuntant ja de nit. Tornem al nostre particular “sostre” on hem dormit i sopem. El Martí i jo tornem a provar la via que hem fet al matí a les fosques i marxem ràpid a dormir. Cal descansar perquè l'endemà arriben la resta de membres del “Cicle d’escalada en via llarga" i ens tocarà fotre-li canya!