Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Altre cop cap a casa



No és que no haguéssim vist les previsions, és que sempre pots pensar allò de “aquest cop es tornaran a equivocar!”. És aleshores quan la llei de Murphy ens apareix amb tota la seva esplendor: no hi ha hagut error, fot un fred del cagar!!!
Però retrocedim una mica. Som a dimecres i sembla que per fi disposarem de cotxe. Així doncs, planegem el cap de setmana. Pensem anar a Montrebei. És el segon intent, el primer només va servir per localitzar la pista que duu al prat de Sant Llorens, dormir-hi i aixecar-nos amb una bonica pluja. Cap a casa.
Així doncs estem decidits a tornar-ho a intentar. És dissabte a la tarda. Hem quedat a la sortida del metro de zona Universitària i, per variar, l’Edu fa tard. Passo l’estona observant l’espectacle que m’ofereixen un bon grapat de joves que marxen a la discoteca de tarda. Finalment arriba l’Edu i anem a buscar el cotxe.
Arribem a Montrebei quan ja és ben fosc i, només sortir del cotxe, ens adonem que potser aquest cop els del temps no s’han equivocat. Ràpidament muntem la tenda, traiem un parell de cerveses, unes olivetes i ens instal·lem. Després de l’aperitiu ens decidim a fer el sopar. Cuinant dins la tenda el fred es passa millor.
Amb l’estómac ple i la ràdio en marxa (ja que juga el Barça), passem l’estona fins que la son pot amb nosaltres, coincidint amb l’últim gol de Messi i el final del partit.
La nit se’m fa llarga i la culpa és meva: “he tingut una gran idea –penso– com que tampoc cal exagerar amb el fred millor agafo el sac d’estiu, un sac d’aquells de 500g”. Així arronsat dins el sac van passant les hores. Finalment sona el despertador, són les 6.30. Millor mitja horeta més. I una altra... Són les 7.30 quan ens posem en moviment. No ho comentem gaire. Tampoc cal. Fa molt vent i fred. Els tolls que ahir eren aigua, avui són gel. La Paret de Catalunya haurà d’esperar.