Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Adagio a la paret de Patriarques

L'Adagio puja astutament pel pilar central de Patriarques pels punts més dèbils i ens permet arribar al cim només amb uns concentrats 7 passos d'artificial. Els llargs del mur superior són monolítics i força semblants als de la seva veïna Alfanhuí, tot i ser equipats toca escalar-los.  Podríen ser els més guapos, però cal dir que cap llarg de la via és lleig si no ens fa res trobar alguns matolls i roca no sempre bona i en tots cal escalar amb cap. Via molt guapa, d'aventura, i que ens fa arribar al cim moolt satisfets.

Nosaltres no vam trobar excessiva verdura en el primer llarg però vam haver d'usar les tisores de podar. Pot ser molt bona idea portar-les. Pel que fa a la fissura del primer llarg cal dir que té una mica de fanguet a dins.



Material: friends de micros fins al 3 de camalot, tricams, tascons, algún universal i V (vam posar-ne un parell), alguna fusteta pot anar bé i algun plom per si petessin els col.locats (que estan en molt bon estat).

Equipament: espits en bon estat i alguns pitons.

Al blog de l'Armand Ballart trobareu una ressenya amb més detall: http://armand-ballart.blogspot.com.es/2017/03/escaladas-intensas.html


Final de la T1, verdura...

T4, bona fissura diedre a equipar



Penultim llarg, després de l'A3 ens espera una bona placa

Supersatisfets al cimmmmmm!!!!