Les condicions no eren ni de lluny les millors, tot i sabent que ens jugàvem el nostre físic i el dels nostres esquís, el pamet de neu nova no es podia desaprofitar.
Sortim camí del circ de Cambre d’Aze, com sempre més tard del que ens agradaria. Durant l’aproximació ens preguntem on estan els vents de 20 a 70 km/h que marcava la previsió, però som conscients que en qualsevol moment la cosa pot canviar.
Un cop al peu de les canals, ens preparem per afrontar el corredor Bougnagas, en arribar als seus peus veiem poca neu al petit ressalt de l’inici, així que provem amb el corredor Eclair i de nou ens retirem quan de cop el vent comença a bufar amb molta força. Finalment ens decantem pel corredor Gigoló, corredor que ja coneixem i del qual no esperem gaires sorpreses.
Amb molt de vent arribem a dalt del circ, on a corre cuita, ens fem dues fotos i comencem el descens. La idea és baixar per la Vermicelle (que també coneixem), trobem la neu molt dura així que fem el descens amb els esquís a l’esquena. A mitja canal veiem un petit ressalt i ens comencem a ensumar alguna cosa... poder no estem al lloc adequat. Ens adonem que amb les preses, la boira i les confiances ens hem equivocat de canal, som al corredor Bougnagas. Per sort duem la corda així que podem muntar el petit ràpel sense cap problema.
Tornem a ser als peus de la Bougnagas i amb el cel ja enfosquint, ens calcem els esquís i iniciem el descens. Als peus dels corredors hi ha molta neu, però a mesura que arribes al pla disminueix i és inevitable rascar amb els esquís fins arribar a les pistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada