UEC Barcelona SAME: SAME 2014, un viatge en el temps

Colors extremats i llampants, tirants, cintes al cap i malles més cenyides que la samarreta d’un culturista. El Carnaval de Sitges, dieu? No! Parlem de la SAME Mola, la sortida que organitza la Secció d’Alta Muntanya i Escalada de la UEC de Barcelona i que aquest any, per si encara no ho havíeu deduït, retia un bonic -i a la vegada “hortera”- homenatge a la dècada dels vuitanta.

Un any més, Vilanova de Meià era el lloc escollit per celebrar aquesta ja popular trobada, i un any més, la Roca dels Arcs i la Roca Alta van omplir-se de les cordes i els arnesos dels prop de cinquanta membres de la SAME que, disfressats de cap a peus, van apropar-se al poblet de La Noguera per passar-hi un cap de setmana ple de gresca i activitat muntanyenca.

A la Roca Alta, els més agosarats van encarar amb èxit la via “Amadeus”, un 7a que només amb el nom ja t’indica que has de ser un virtuós de l’escalada, igual que Mozart ho era del piano. A la Roca dels Arcs, un altre grup escalava la llarga “Via del Quatre”, mentre, a prop, uns altres pujaven una de les vies clàssiques del sector, la “Necronomicon”. Igual que la “Necro”, la via “Camel” va ser oberta per membres de la SAME ara fa 33 anys (precisament, a la dècada dels 80), i com que aquest any la cosa anava d’homenatges, els pares d’aquesta via van decidir recuperar les energies dels anys de joventut i, amb la nostàlgia a flor de pell, tornar a escalar una paret que encara recordaven pràcticament de memòria. Mentrestant, al sector del Contrafort, un grup nombrós d’escaladors en potència rebien una classe magistral de via llarga i escalada esportiva per adquirir els coneixements necessaris per gaudir amb seguretat d’un dels esports de muntanya més apassionants i, qui sap si d’aquí uns anys, poder acabar obrint alguna via igual que els nostres companys de la SAME. Però a Vilanova no tot puja, i és per això que un últim grup va optar per canviar les cordes per les bicicletes i, pedalada rere padalada, vorejar la Roca dels Arcs per acabar baixant fins a Vilanova de Meià.

Un cop finalitzada la intensa jornada d’activitat, la màquina del temps va tornar a viatjar i va aterrar al refugi del costat de l’Ermita de Meià. Els colors llampants i les malles ajustades van transformar el paisatge en un autèntic escenari disco i els hits més emblemàtics dels vuitanta van marcar la banda sonora d’una nit que, gràcies a les cervesetes i a un bon sopar, va allargar-se fins ben entrada la matinada.

L’endemà, el mal temps i el plugim que havia caigut durant la nit van ser l’excusa perfecte per no reconèixer que la nit i les agulletes passaven factura. Així doncs, tocava recollir, deixar els vuitanta enrere i fer un salt cap al present. Un present que, veient el resultat de la SAME Mola i les ganes de seguir fent activitat i d’aprendre de tots els assistents, ens motiva, ens omple de confiança i ens empeny a veure un futur ple d’il·lusió per seguir tirant endavant la Secció d’Alta Muntanya i Escaldada i la UEC de Barcelona.