Arribem
a l'aparcament de Sant Pere dels Forcats quan tot just toquen els
primers rajos de sol. Ràpidament ens calcem els esquís als peus i
comencem a remuntar les pistes direcció Cambre d'Aze. Mentre pugem
ens creuem amb diferents grups d'esquiadors que ja baixen: un cop
més, anem una mica tard.
Un
cop al circ, veiem que a la canal central i a la de Vermicelle ja hi
ha un bon número de persones pujant-hi, així que tal i com està el
panorama ens decidim per un tub que veiem a l'esquerra de tot del
circ, per on sembla ser que només hi ha una persona pujant. Les
traces no són d'esquís, així que amb una mica de sort el que està
pujant baixarà caminant i ens deixarà la canal verge. Ens apropem a
la canal i la remuntem amb els esquís a l'esquena. Quan ja en
portem mitja, apareix l'home solitari baixant-la amb els esquís als
peus, mala sort... se'ns han tornat a avançar.
Finalment
arribem a dalt de tot, i després d'un breu descans ens preparem per
l'esperada baixada. Comencem a baixar per un cantó de la canal per
evitar les traces del primer esquiador i poder aprofitar la neu verge
que ha caigut els dies anteriors. La neu està fantàstica, digne
d'un bon dia de febrer. Qui hagués dit que aquestes alçades de
l'any encara gaudiríem d'aquesta neu pols!
Tot
i això baixem amb molt de compte, ja hem vist algunes purgues de neu
espontànies i el sol primaveral ja fa hores que pica ben fort. Ens
enduem algun ensurt, però aconseguim arribar a baix tots sencers, ha
estat un magnífic dia d'esquí de muntanya en plena primavera.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada