Inocente García Picazo i Cor agre

Agosarada, amb roca xunga, molt austera (6 burins en 130m incloent-hi reunions) i oberta en solitari...deunidor. No es una via que gaudeixis en excés però només per entendre com es va obrir i la sensació que tens quan l'acabes val la pena.

Vam fer servir joc de friends fins el 4 i un 5 i 6 per l'offwidth final, tascons i 3 pitons (un parell d'uves i una u).

I de pas, per aclarir del tot el tema (nosaltres ens vam equivocar a l'entrada el primer cop que vam anar-hi) una resse de la cor agre.

 

12 i 13 de Maig 2018 - Sortida Multi-activitat Primavera

12 i 13 de Maig 2018 - Sortida Multi-activitat Primavera

Arriba el bon temps!! I amb aquest bon temps comencen les activitats al Sol Solet
El cap de setmana del 12 i 13 de Maig farem una sortida multi-activitat, on podrem escollir entre BTT, Escalada i/o Barranquisme.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:

Realitzarem una sortida d'un o dos dies (a escollir) a la zona del Solsonès. Per a ser més exactes, a Sant Llorenç de Morunys, on dormirem (els que ens vulguem quedar els dos dies9 al Càmping Morunys. Allí gaudirem d'un entorn natural poc massificat al cor de Catalunya.

Per l'escalada tenim propostes com: L'Aresta dels Piteus, La Cresta del Sol o la zona de La Roca Subirana:
https://escalatroncs.com/category/zona/lleida/solsones/sant-llorenc-de-morunys/

Per als BTTerus/es , la Vall de Lord ens ofereix senders i rutes de diversa dificultat que podreu escollir, aquí en teniu unes quantes:
http://lavalldelord.com/ca/que-fer/turisme-actiu/rutes-senderisme-btt/rutes-de-btt/

I per als que tenen brànquies en comptes de pulmons, que us he de dir, és hora d'enfundar-se el neoprè i agafar la Guia de Gorgs del Solsonès, que gaudiran del desglaç!!!
https://drive.google.com/open?id=1JFzB5fOWiBhUvZFn3tbvBh1FXLk7DSzz


A la tarda/vespre ens trobarem totes al càmping per compartir la taula i la jornada.

Ni ho dubteu, APUNTEU-VOS!!!!!!!

LLOC: Sant Llorenç de Morunys (Solsonès) - Càmping Morunys.

DATES: 12 i 13 de Maig de 2018

PUNTS DE TROBADA:

DISSABTE: 12 a les 8:00  a la UEC Barcelona (Carrer Rocafort, 7 - Barcelona)
DIUMENGE: Càmping Morunys (Sant Llorenç de Morunys - Solsonès)

PREU: (Inclou pernoctació al Càmping)
Soci UEC: 10€
Soci virtual UEC: 20€
No Soci: 20€


DATA LÍMIT d'INSCRIPCIÓ: Dimecres 9 de Maig a les 23:59 hores. Totes aquelles persones inscrites més tard d’aquesta data no tindran garantida la plaça a la sortida.

Per tal d’organitzar cotxes i explicar els detalls de l'activitat ens trobarem el divendres 11 a les 20.00h al local de l’entitat. Sinó podeu assistir-hi poseu-vos en contacte amb la secretaria de l’entitat.

MATERIAL: 
El propi de cada activitat que vulgueu fer: material d'escalada, barranquisme o BTT.
Podeu llogar tot aquest material a la UEC (només per a socis) o a les següents botigues de Barcelona:

•  Aribau 35 (Carrer Aribau, 35, 08011, Barcelona)
•  Balmat (Gran Via de les Corts Catalanes, 527, 08011 Barcelona)
•  Travessa (Carrer de Galileu, 64, 08028 Barcelona)

Cal portar sac de dormir, roba adequada per si fa fresca (estem a la muntanya) i els àpats per als dos dies.

TRANSPORT: Cotxe particular.

COM APUNTAR-SE?: Per apuntar-se cal:

1. Omplir el següent formulari:

2.      Fer el pagament el mateix dia la sortida.

OBSERVACIONS: És imprescindible anar assegurat. Per més informació podeu trucar a l’entitat o bé enviar un correu electrònic a same@uecbarcelona.org.

Sarajevo 92 a la miranda de les boïgues

Via de caràcter esportiu que aprofita la roca a la dreta de la Miranda de les boïgues. L'escalada és vertical, obligada i fins al final de la tercera tirada no relaxa gens. En aquest punt podem tenir la temptació d'escaquejar-nos per l'aresta nord, però, tot i que al principi sembla estrany, val la pena seguir les assegurances que ens obliguen a gaudir del buit uns metres més amb un grau més relaxat.

La via va ser oberta des de baix l'any 1993 i entre assegurances encara trobarem alguns ploms de l'apertura que no ens ajudaran gaire perquè els cables peten només de mirar-los...

La roca té algunes crostes com sol passar en aquestes vies d'Agulles, que, tot i ser molt bones, no acaben de repetir-se gaire. Animeu-vos-hi!

Material: dotzena de cintes.

Equipament: espits i alguns parabolts a l'última tirada. A la R1 hi ha un espàrrec de 10mm sense xapa. Via completament equipada i que no ens va semblar expo com diu la guia d'Agulles.

T1

T2

 

Últims metres...

Rolling Stones, 300m, 6a A1 - Paret de Diables

La Rolling Stones va ser la primera via que assolia, l'any 1980, el cim propiament dit del Serrat de les Onze sense desviar-se de la paret principal. Això ja fa ensumar-nos una via directa, verticalíssima, i sense concessions al buit que metre a metre guanyem sota els peus.

Les últimes piades que hi havia feien força por, sobretot per l'estat del burins del sostre, però actualment es troba completament restaurada amb parabolts.

Material: 18 cintes, tascons, friends (nosaltres portàvem semàfor d'aliens i camalots fins a l'1) i algun tricam petit i microfriend pel segon llarg de la Rollings.

Equipament: completament restaurada amb parabolts. Trobarem diversos pitons, la majoria en prou bon estat. Al tram d'artificial de l'última tirada va saltar-nos un pitó, creiem que es pot passar sense pitonar tot i no ser-hi.

Descripció: via que just començar la cinquena tirada de la Sanchez Martínez es desvia a l'esquerra. La primera tirada és un sostre ben guapo que en un moment ens fa estar penjats al mig d'un buit diabòlic (jeje).

 La següent tirada, enganxem un diedre fàcil de protegir i quan portem uns 25m, a l'alçada d'un pitó, tirem cap a la placa de la dreta per la zona més evident. Passem el fil d'un esperó i un cop canviats de vessant ja veurem la reunió encara força amunt i seguim fins a un passet de mirar-nos-ho entrant a la reunió. En aquesta segona part del llarg entra algun tricam petit i micro a caldo però tot i això no val a badar.  És exposat però no perdedor.

Des de la reunió seguim el diedre fins que aquest es difumina i tirem en Ae fins a sota el sostre somital en dos tirades. L'última tirada te el seu què. Una travessa en A1 cap a l'esquerra amb dos ponts de roca i mitja dotzena de claus ens porta a un tram de placa que va disminuint de dificultat fins arribar al cim. En aquesta última tirada ens va saltar un clau en penjar-nos-hi. Creiem que s'hi pot passar sense clavar.

Passat i present

buit diabòlic

Últims passos de sostre.

Diedre T6

Trave T6 des de la reunió.

T7 i T8: molt forçables en lliure

Última tirada amb les millors vistes del possibles.

Boira de lo sud...

Conyetes mentre s'acostava la negra.

La negra.

Integral Sandinista al Pilar del Segre

Al Pilar del Segre sembla que tot sigui a base de pedal  que la via més fàcil per pujar-lo és la clàssica "Mi primer amor" (Ressenya). Mentida!! La "Integral Sandinista" deu ser la via més múrria que hem escalat ja que entre tants sostres i pedalades puja amb un grau en lliure assequible. Ara bé, no ens haurà d'importar fer traves...

Material: algun friend mitjà (alien vermell), una desena de cintes i vagues per sabines.

Equipament: pitons, burils, espits, parabolts, químics... Trobarem moltes reunions esportives a mesura que fem la trave. Els passos de la via estan equipats amb escarpies i la R3 la fem en una sabina sota els nostres peus.

Descripció: trobar el primer llarg pot ser difícil ja que està envoltat de vies d'esportiva. Des de qualsevol reunió d'aquestes vies es pot seguir i enganxar la feixa que seguirem fins que s'acaba a la R3. La quarta tirada es maca, però justament equipada i farà que pensem dues vegades per on anar a mesura que les panxes van apareixent. A partir de la R4 seguim per la "Mi primer amor" (Ressenya).

T1

 

T2

T4

SAME MOLA!!!

Degeneració Expansiva al Bisbe (180 m, 6c+)

 Ressenya original i versió 2.0

Feia molt temps que teníem fitxada aquesta via. La info que vam trobar a internet i la guia de la Nord ens indicava que podia ser una via molt bona i no ens ha decebut. Està clar que les tirades estrella són els de després de la rapissa de la segona reunió, però les dues de sota fan que la sensació d' haver-t'ho currat sigui molt més gran. Per nosaltres, val la pena fer-les en comptes d'entrar per les de la GAM, que tot i ser més fàcils, no són cap meravella. Una via que ens ha semblat boníssima, ideal per l'estiu, i que et fa pujar un cop més a l'impressionant bisbe.

Material: 12 cintes, friends petits/mitjans (nosaltres portàvem de l'alien verd a l'1 de camalot) i bagues per savines.

Equipament: les primeres dues tirades estan equipades amb pitons i bagues, a completar amb els friends i bagues sabineres. T3, T4 i T5 equipades amb espits, T6 amb alguns claus i espits.

Descripció: les dues primeres tirades amb roca a controlar i en trams força xunga. En la sortida de la R1 cal anar a buscar la fissura que veiem a la dreta. De camí, creuant la placa, trobarem un espit. R2 en arbre.
Les tres tirades següents són moolt guapes, amb molt de canto i roca bona tot i que alguna crosta encara salta destrossant els encadenes (jeje). Tot i que l'escalada és obligada està ben equipat per no patir, excepte en el 6a on potser allunyen un pèl més (millor no haver d'anar de xapa en xapa) però sense ser excessiu. L'última tirada és comuna amb la Heinz Pokorski. Dues panxes amb alguns trams de roca a controlar i no obligades.

Fisura de la L2

Sortint de la R3

Espectacular 4a tirada!!!!

Arribant a la R4 la cosa es posa més fineta...

Ja ho tenim això!!!

Sortida per la Heinz Pokorski, primer tram de IV i dos bones panxetes no sigui que acabem sobrats!!!

Murciana al mallo Pisón, Riglos

Ressenya: Murciana al Pisón

Via clàssica que tot escalador de Riglos somia fer. El seu desplom, la llargada, un intent fallit anys enrera i la solana que fa tot el dia ens feia entrar a la via amb molt de respecte. Tot i així ens trobem amb una via que es deixa escalar molt bé, molt continua excepte en uns petits punts i ben equipada a l'estil riglero.

Material: 14 cintes.

Equipament: via completament equipada amb parabolts, algunes ressenyes aconsellen portar tascons pels 2 primers llargs, nosaltres els vam portar però no en vam posar-ne cap.

Descripció:

T1: comencem la via pel marcat diedre de la part dreta del Pisón. La primera tirada ja ens posarà a to amb un primer passet als primers metres de la tirada. Després el llarg afluixa una mica i es deixa escalar bé amb bona tècnica de diedre/xemeneia.

T2: llarg semblant a l'anterior però més mantingut, seguim amb tècnica de diedre fins a la reunió que trobarem sobre una repissa.

Arribant a la R2

T3: primers metres de diedre amb tendència a la dreta, seguidament realitzarem un fàcil però no protegible flanqueig cap a l'esquerra i en aquest punt comença la festa del bolo. Escalada molt agraïda i disfrutona pels habituats a Riglos.

T4 i T5: es comencen a notar els metres i el lleu desplom de la paret, tot i així amb els immensos cantos i bolos de la paret no haurem de patir molt en cap dels dos llargs. Llargs molt continus i espectaculars, escalada de bolo en bolo cada un millor que l'anterior.

Les clàssiques autopistes rigleres

Mentre hi hagi humor.... tot anirà bé!

T6: arribem al llarg dur de la via amb la dificultat concentrada en dues panxes (en aquests punts podrem trampejar una mica amb les antigues proteccions de la via, burils i claus antics, tot i així s'ha d'escalar). Com a comparació podríem dir que els passets durs són molts semblants al 6c de la via Chooperior.

T7: sembla que el llarg dur ja ha passat i arriba l'hora del relax però... no és així!!! Tirada que vam trobar molt dura on encara ens quedaran per superar un bon parell de panxes rigleres (poder el cansament i el sol ja començaven a afectar més). Passos bastant obligats que ens obligaran a escalar i a no relaxar-nos ni un segon. Reunió en una còmode vauma on podrem recuperar forces pel darrer llarg.

Mateu a lo Hubber... descanset abans del llarg de 6c+.

Refugiats del sol recarreguem piles per l'últim llarg.

T8: tot i la graduació més dura que donen totes les ressenyes el vam trobar molt més suau i menys obligat que l'anterior. Passet per superar un sostre i seguidament escalada còmode fins a l'argolla vermella del final de via.

Un cop més... cim del mallo Pisón!!!

Escalada a la Serra de Prades

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: A la SAME de la UEC de Barcelona no volem perdre l’oportunitat de gaudir de l’arribada del bon temps i per això anirem a escalar a les muntanyes de Prades on podrem gaudir de més de 500 vies d'escalada esportiva aptes per tots els nivells.

Sortirem dissabte 22 d'abril i passarem el dia escalant per algun sector de Prades que escollirem en funció del nivell dels participants. Passarem la nit a un càmping on farem una barbacoa i l'endemà tornarem a la roca amb les forces renovades!

LLOC: Vilanova de Prades

DATA: Dissabte 22 i diumenge 23 d’abril.

PREU (inclou pernoctació i sopar):

Soci UEC: 20€

Soci virtual: 30€

No soci: 30€ (soci de cap de setmana i assegurança inclòs)

TRANSPORT: Cotxe particular.

  

MATERIAL NECESSARI: Peus de gat, talabard (arnés), casc. Si disposeu de material d’escalada addicional (cintes exprés, cordes simples, gri-gri o cinch) també ho podeu portar. Si no disposeu del material el podeu llogar en botigues especialitzades: Vèrtic (Carrer Rocafort, 135, 08015, Barcelona) Balmat (Gran Via de les Corts Catalanes, 527, 08011 Barcelona) o Jom Big Wall (Carrer Enamorats, 39, 08013, Barcelona).

COM APUNTAR-SE: Per apuntar-se cal:

 1. Omplir el següent formulari:

2. Fer el pagament de la sortida. Es pot fer de dues maneres:

• Mitjançant un ingrés bancari al número de compte 2100 1391 98 02 00067039 indicant el nom del participant.
• A la secretaria de l’entitat (C. Rocafort, 7, pral - Dilluns de 19h a 21h o Dimecres i Divendres de 19h a 22h).

Només es consideraran inscrites aquelles persones que hagin realitzat els dos punts.

DATA LÍMIT D'INSCRIPCIÓ: Dijous 20  d'abril a les 20:30 h. Totes aquelles persones inscrites més tard d’aquesta data no tindran garantida la plaça a la sortida.

OBSERVACIONS: Dimecres 20 d'abril a les 20h30 al local de la UEC es farà una reunió per tal d’organitzar cotxes i activitats.

És imprescindible estar assegurat. Per més informació o dubtes sobre el material podeu trucar a secretaria o enviar un e-mail a same@uecbarcelona.org

Antonio Machín a la Paret de l'Aeri

Via que tira pel mig de la paret de l'aeri per on més trempa sense cap mirament. Primer a base d'artificial equipat que es fa sense cap mena de problema amb algunes sortides en lliure anecdòtiques i després enganxant un sistema de fisures en diagonal a l'esquerra que ens obligaran a escalar alguns trams en lliure molt guapos i amb roca força bona.

Material: 25 cintes, joc de friends del 0.4 a l'1, algun tascó i un parell de bagues per savines.

Equipament: els tres primers llargs estan molt equipats amb parabolts. A partir d'aquí trobarem burins, espits, alguns parabolts (els últims dos llargs estan completament restaurats), claus... L'única reunió que haurem de muntar sobre burins és la cinquena ja que la quarta la podem muntar a la de la Directa de l'amistat.

Descripció:

T1+T2+T3: des de terra ja es veu claríssima la corrua d'expansions. Són llargs sense cap secret i tot són parabolts. Nosaltres vam fer-los a l'ensamble per guanyar bastant temps.

Primers metres

T4: burins intercalats amb parabolts. Si fem la reunió a la directa de l'amistat són 60m justos saltant-nos una reunió opcional.

4a tirada: molt pati

T5: comencem en Ae i després haurem de colocar algunes peces i fer sortides en lliure fins arribar a un segon tram d'Ae. 

5a tirada: més pati

T6: tirem recte amunt i quan trobem uns claus fem una trave a l'esquerra a caçar un Ae que ens durà fins la reunió. Aquí es on trobem la part més obligada en lliure de la via.

6a tirada: iniciant la trave

T7: comencem en Ae i ja enganxem una canal xunga de protegir i amb roca cutre però fàcil fins a la porta de l'antic Aeri. Un cop allà podem muntar-hi reunió a dins o saltar un muret i anar a buscar els cables que ens duran al cim sense parar-nos. 

7a tirada: última canal, l'alien es mes aviat un adornu...

Fotos: Jordi Ceballos i Mateu Maglia