Al Pilar del Segre sembla que tot sigui a base de pedal que la via més fàcil per pujar-lo és la clàssica "Mi primer amor" (Ressenya). Mentida!! La "Integral Sandinista" deu ser la via més múrria que hem escalat ja que entre tants sostres i pedalades puja amb un grau en lliure assequible. Ara bé, no ens haurà d'importar fer traves...
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZqQXJJT3H2L1lS1iw0E9JNMVhw5RdaZEGiSHjobVMFO6w7fxWnAnF37dFumXilnreVhHERKRSMSkUFXKJ6TT2c8u1bNWZ_-subUoi7EWWHd1gIh1RfCCfRCqgxtJtpnwRwTIKAPvNRbs/s640/integral_sandinista.jpg)
Material: algun friend mitjà (alien vermell), una desena de cintes i vagues per sabines.
Equipament: pitons, burils, espits, parabolts, químics... Trobarem moltes reunions esportives a mesura que fem la trave. Els passos de la via estan equipats amb escarpies i la R3 la fem en una sabina sota els nostres peus.
Descripció: trobar el primer llarg pot ser difícil ja que està envoltat de vies d'esportiva. Des de qualsevol reunió d'aquestes vies es pot seguir i enganxar la feixa que seguirem fins que s'acaba a la R3. La quarta tirada es maca, però justament equipada i farà que pensem dues vegades per on anar a mesura que les panxes van apareixent. A partir de la R4 seguim per la "Mi primer amor" (Ressenya).
![]() |
T1 |
![]() | |||||
T2 |
![]() |
T4 |
SAME MOLA!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada