Degeneració Expansiva al Bisbe (180 m, 6c+)

 Ressenya original i versió 2.0

Feia molt temps que teníem fitxada aquesta via. La info que vam trobar a internet i la guia de la Nord ens indicava que podia ser una via molt bona i no ens ha decebut. Està clar que les tirades estrella són els de després de la rapissa de la segona reunió, però les dues de sota fan que la sensació d' haver-t'ho currat sigui molt més gran. Per nosaltres, val la pena fer-les en comptes d'entrar per les de la GAM, que tot i ser més fàcils, no són cap meravella. Una via que ens ha semblat boníssima, ideal per l'estiu, i que et fa pujar un cop més a l'impressionant bisbe.

Material: 12 cintes, friends petits/mitjans (nosaltres portàvem de l'alien verd a l'1 de camalot) i bagues per savines.

Equipament: les primeres dues tirades estan equipades amb pitons i bagues, a completar amb els friends i bagues sabineres. T3, T4 i T5 equipades amb espits, T6 amb alguns claus i espits.

Descripció: les dues primeres tirades amb roca a controlar i en trams força xunga. En la sortida de la R1 cal anar a buscar la fissura que veiem a la dreta. De camí, creuant la placa, trobarem un espit. R2 en arbre.
Les tres tirades següents són moolt guapes, amb molt de canto i roca bona tot i que alguna crosta encara salta destrossant els encadenes (jeje). Tot i que l'escalada és obligada està ben equipat per no patir, excepte en el 6a on potser allunyen un pèl més (millor no haver d'anar de xapa en xapa) però sense ser excessiu. L'última tirada és comuna amb la Heinz Pokorski. Dues panxes amb alguns trams de roca a controlar i no obligades.

Fisura de la L2

Sortint de la R3

Espectacular 4a tirada!!!!

Arribant a la R4 la cosa es posa més fineta...

Ja ho tenim això!!!

Sortida per la Heinz Pokorski, primer tram de IV i dos bones panxetes no sigui que acabem sobrats!!!

Murciana al mallo Pisón, Riglos

Ressenya: Murciana al Pisón

Via clàssica que tot escalador de Riglos somia fer. El seu desplom, la llargada, un intent fallit anys enrera i la solana que fa tot el dia ens feia entrar a la via amb molt de respecte. Tot i així ens trobem amb una via que es deixa escalar molt bé, molt continua excepte en uns petits punts i ben equipada a l'estil riglero.

Material: 14 cintes.

Equipament: via completament equipada amb parabolts, algunes ressenyes aconsellen portar tascons pels 2 primers llargs, nosaltres els vam portar però no en vam posar-ne cap.

Descripció:

T1: comencem la via pel marcat diedre de la part dreta del Pisón. La primera tirada ja ens posarà a to amb un primer passet als primers metres de la tirada. Després el llarg afluixa una mica i es deixa escalar bé amb bona tècnica de diedre/xemeneia.

T2: llarg semblant a l'anterior però més mantingut, seguim amb tècnica de diedre fins a la reunió que trobarem sobre una repissa.

Arribant a la R2

T3: primers metres de diedre amb tendència a la dreta, seguidament realitzarem un fàcil però no protegible flanqueig cap a l'esquerra i en aquest punt comença la festa del bolo. Escalada molt agraïda i disfrutona pels habituats a Riglos.

T4 i T5: es comencen a notar els metres i el lleu desplom de la paret, tot i així amb els immensos cantos i bolos de la paret no haurem de patir molt en cap dels dos llargs. Llargs molt continus i espectaculars, escalada de bolo en bolo cada un millor que l'anterior.

Les clàssiques autopistes rigleres

Mentre hi hagi humor.... tot anirà bé!

T6: arribem al llarg dur de la via amb la dificultat concentrada en dues panxes (en aquests punts podrem trampejar una mica amb les antigues proteccions de la via, burils i claus antics, tot i així s'ha d'escalar). Com a comparació podríem dir que els passets durs són molts semblants al 6c de la via Chooperior.

T7: sembla que el llarg dur ja ha passat i arriba l'hora del relax però... no és així!!! Tirada que vam trobar molt dura on encara ens quedaran per superar un bon parell de panxes rigleres (poder el cansament i el sol ja començaven a afectar més). Passos bastant obligats que ens obligaran a escalar i a no relaxar-nos ni un segon. Reunió en una còmode vauma on podrem recuperar forces pel darrer llarg.

Mateu a lo Hubber... descanset abans del llarg de 6c+.

Refugiats del sol recarreguem piles per l'últim llarg.

T8: tot i la graduació més dura que donen totes les ressenyes el vam trobar molt més suau i menys obligat que l'anterior. Passet per superar un sostre i seguidament escalada còmode fins a l'argolla vermella del final de via.

Un cop més... cim del mallo Pisón!!!

Canal central dels Encantats amb esquís (600 m, E2, D-)

Ressenya: Corredor central dels Encantats

Per fi taxem la canal central dels Encantats, una de les obligades del Pirineu!
Sortim de Pont de Suart a última hora del vespre direcció el refugi d'Ernest Mallafrè on passem la nit. L'endemà, passades les 8 ens dirigim cap al corredor, rapidament arribem al ressalt inicial on posem esquís a l'esquena i el superem sense gaires dificultats.

Detall del corredor

Bernio al ataque!

En poc més de dues hores i aprofitant la neu dura arribem al coll que separa els dos Encantats. Després d'una petita parada on aprofitem per carregar les piles i preparar el material, iniciem els últims 100 metres de grimpadeta que ens separen del Gran Encantat.

Un cop superat el ressalt, l'ample corredor ens espera!

Últim tramet més inclinat fins al coll.

El Bernat que ho ha vist clar i no s'ha encordat, ens va obrint camí fins al cim. Superem alguns trams de neu exposats, algunes petites grimpades i en poc més d'una hora ens plantem al cim del Gran Encantat: fotos, un petit mos, cigarret i cap avall que encara queda!

Comença la festa!

Ja sobre l'aresta final...

De nou al coll, ens calcem els esquís i tirem cap avall pel corredor. La neu, ja més treballada pel sol es deixa esquiar molt bé i ens permet fer els girs amb confiança. Un cop al ressalt, preparem el ràpel des d'un merlet, i amb la corda de 30 metres ens plantem al peu del ressalt.
De sobte, comença a tronar sobre els nostres caps i es posa a ploure mentre recollim la corda, tot i això, i arribats a aquest punt, ja no hi havia mal temps que ens fotés el dia!!!

Pic de la Dona per la Canal Nord

Una manera diferent, bonica i assequible de pujar al Pic de la Dona.

Desnivell total: + 750m
Canal: 300m (fins al cim) / PD (50º màxim)
Data de la sortida: 9 d’abril de 2017.

Sortim de l’estació d’esquí de Vallter (2.160m) seguint l’evident torrent que ens porta directament a la Portella de Mentet (2.409m). Des del coll baixem esquiant per la Coma de la Portella i de seguida veurem a l’esquerra el llom boscós darrere el qual comença la Coma de la Dona, per on haurem de pujar. Així doncs just baixada la pala més vertical ens dirigirem a l’esquerra per intentar no perdre alçada i fer la mínima volta. En aquest punt tornem a calçar les pells i cerquem el millor pas a l’esquerra entre els arbres fins a situar-nos al mig de la Coma de la Dona, la qual anirem pujant i de seguida ens quedaran totes les canals a mà esquerra. Nosaltres seguim avançant fins a situar-nos just a la vertical del Pic de la Dona. En aquest punt ens queden davant dues canals, la de l’esquerra és més estreta i vertical i la de la dreta que es veu més ampla, menys dreta i fa una lleugera corba a l’esquerra, és la més directa al cim. Prenem aquesta darrera, la de la dreta.

Es tracta d’una canal ampla de poc més de 300m de llargada (fins al cim) amb pendents de 50º com a molt. Creiem que és la Canal Doraimon, tot i que nosaltres hem sortit més a la dreta del que marca la ressenya d’aquesta canal, buscant la línia més directa al cim.

Des del cim del Pic de la Dona (2.704m) ens calcem els esquís de nou i baixem recte avall direcció les pistes de l’estació d’esquí i fins l’aparcament.

Pujant el torrent fins la Portella de Mentet

Enfinalt el primer tram de la canal

Les dues canals. Nosaltres prenem la de la dreta, la més ampla

Arribant al tram central de la canal

Cim del Pic de la Dona. Aleix Ferrero i Pau Farré

Antonio Machín a la Paret de l'Aeri

Via que tira pel mig de la paret de l'aeri per on més trempa sense cap mirament. Primer a base d'artificial equipat que es fa sense cap mena de problema amb algunes sortides en lliure anecdòtiques i després enganxant un sistema de fisures en diagonal a l'esquerra que ens obligaran a escalar alguns trams en lliure molt guapos i amb roca força bona.

Material: 25 cintes, joc de friends del 0.4 a l'1, algun tascó i un parell de bagues per savines.

Equipament: els tres primers llargs estan molt equipats amb parabolts. A partir d'aquí trobarem burins, espits, alguns parabolts (els últims dos llargs estan completament restaurats), claus... L'única reunió que haurem de muntar sobre burins és la cinquena ja que la quarta la podem muntar a la de la Directa de l'amistat.

Descripció:

T1+T2+T3: des de terra ja es veu claríssima la corrua d'expansions. Són llargs sense cap secret i tot són parabolts. Nosaltres vam fer-los a l'ensamble per guanyar bastant temps.

Primers metres

T4: burins intercalats amb parabolts. Si fem la reunió a la directa de l'amistat són 60m justos saltant-nos una reunió opcional.

4a tirada: molt pati

T5: comencem en Ae i després haurem de colocar algunes peces i fer sortides en lliure fins arribar a un segon tram d'Ae. 

5a tirada: més pati

T6: tirem recte amunt i quan trobem uns claus fem una trave a l'esquerra a caçar un Ae que ens durà fins la reunió. Aquí es on trobem la part més obligada en lliure de la via.

6a tirada: iniciant la trave

T7: comencem en Ae i ja enganxem una canal xunga de protegir i amb roca cutre però fàcil fins a la porta de l'antic Aeri. Un cop allà podem muntar-hi reunió a dins o saltar un muret i anar a buscar els cables que ens duran al cim sense parar-nos. 

7a tirada: última canal, l'alien es mes aviat un adornu...

Fotos: Jordi Ceballos i Mateu Maglia