UEC Barcelona SAME: Rolling Stones, 300m, 6a A1

La Rolling Stones va ser la primera via que assolia, l'any 1980, el cim propiament dit del Serrat de les Onze sense desviar-se de la paret principal. Això ja fa ensumar-nos una via directa, verticalíssima, i sense concessions al buit que metre a metre guanyem sota els peus.

Les últimes piades que hi havia feien força por, sobretot per l'estat del burins del sostre, però actualment es troba completament restaurada amb parabolts.

Material: 18 cintes, tascons, friends (nosaltres portàvem semàfor d'aliens i camalots fins a l'1) i algun tricam petit i microfriend pel segon llarg de la Rollings.

Equipament: completament restaurada amb parabolts. Trobarem diversos pitons, la majoria en prou bon estat. Al tram d'artificial de l'última tirada va saltar-nos un pitó, creiem que es pot passar sense pitonar tot i no ser-hi.

Descripció: via que just començar la cinquena tirada de la Sanchez Martínez es desvia a l'esquerra. La primera tirada és un sostre ben guapo que en un moment ens fa estar penjats al mig d'un buit diabòlic (jeje).

La següent tirada, enganxem un diedre fàcil de protegir i quan portem uns 25m, a l'alçada d'un pitó, tirem cap a la placa de la dreta per la zona més evident. Passem el fil d'un esperó i un cop canviats de vessant ja veurem la reunió encara força amunt i seguim fins a un passet de mirar-nos-ho entrant a la reunió. En aquesta segona part del llarg entra algun tricam petit i micro a caldo però tot i això no val a badar. És exposat però no perdedor.

Des de la reunió seguim el diedre fins que aquest es difumina i tirem en Ae fins a sota el sostre somital en dos tirades. L'última tirada te el seu què. Una travessa en A1 cap a l'esquerra amb dos ponts de roca i mitja dotzena de claus ens porta a un tram de placa que va disminuint de dificultat fins arribar al cim. En aquesta última tirada ens va saltar un clau en penjar-nos-hi. Creiem que s'hi pot passar sense clavar.