Mas Brullet al Serrat del Moro (290 m, 6c)

Via arxiconeguda i amb raó. Completament diferent de la típica escalada montserratina la Mas-Brullet ens brinda una magnífica escalada en fissures i diedres tallats per alguna plaqueta i algun tram de vira que fan que les reunions siguin extremadament còmodes. La via té fama de sobada, però llevat del primer tram del segon i el setè llarg no hem trobat que n'hi hagi per gaire.

 

Ressenya de la via

Equipament: semiequipada amb claus tacs i algun parabolt.

Material: joc de friends de petits fins el número 3 de Camalot. Del tot recomanable portar el friend del 4 i algun excèntric gran pel setè llarg. Tascons prescindibles.

Aproximació: des de Santa Cecília agafem el camí de l'arrel direcció al monestir. De seguida, i just sota la paret surt un camí a la dreta que ens porta directament a peu de via.

Descens: baixem en 5 ràpels. Per trobar el primer cal baixar al bosc que tenim a l'oest just sota el cim i seguir-lo cap al nord fins a la instal·lació. Amb cordes de 60m nosaltres vam fer des d'aquí a la setena reunió, de la setena a la cinquena, de la cinquena a la segona (just), de la segona a la primera i de la primera a terra.

T1: tirada de diedre per sota un enorme bloc desprès mooolt maca. Si ens obrim bé de peus no caldrà fer casi cap encastament. Acaba per una curta xemeneia. Protegida amb tacs de fusta.

Pintoresc primer llarg.

T2: comença per una bavaresa i després d'encintar una sabina ens hi enfilem i fem un pas de 6a. Seguim per un diedre agraït de IV+ i deprés un pas de 6a abans de la reunió.

Bavaresa del segon llarg.

T3: placa inicial de 6b amb un pass llarg si anem en lliure per seguir amb una rampa terrosa fins a plantar-nos sota una fissura bavaresa molt guapa que ens porta a la reunió.

T4: puem a la vira que tenim davant i tirem cap a la dreta fins a un arbre on muntem reunió.

T5: dels dos diedres que tenim davant agafem el de l'esquerra fins a la reunió.

Cinquena tirada.

T6: pas estrany a l'inici (abans hi havia un arbre?) i després a la dreta fins a un parabolt i un tac de fusta on fem reunió fàcil de reforçar.

T7: tirada espectacular, bona fissura mantinguda i equipada amb tacs i un espit. A dalt, quan s'ajeu una mica desapareixen tots els tacs i si volem protegir mes val portar algun excèntric gran o el friend del 4.

T8: tirada dura de la via on per desgràcia el seguros estan molt fet pols, no crec que puguem caure si anem de primer. Ens va semblar acceptable fins a un tram on desapareixen els bons peus i haurem d'entaforar el braç i la cama dins l'ampla fissura.

T9: rampa fins al cim.

Fissura del penúltim llarg.