UEC Barcelona SAME: Canal Central dels Encantats (a l'estiu)

Visió dels Encantats des del peu

Segurament una de les siluetes més característiques del nostre Pirineu són els llegendaris Encantats. Imponent es miri per on es miri, aquesta torre bicèfala vigila atentament el bullici de l’Estany de Sant Maurici, per on circulen centenars de passejants cada dia.
De totes les seves vistes la que ens atrau amb més força és la majestuosa canal central, llengua de gel a l’hivern i riu de roques a l’estiu culminant en una estreta enforcadura que separa les dues puntes de la muntanya. Una de les grans clàssiques de les nostres muntanyes que dos membres de la SAME de la UEC Barcelona vam repetir el passat 10 de juliol de 2016.

Aproximació: Des del prat de Pierró (aparcament del Parc Nacional d'Aigüestortes) seguim el camí indicat fins al Refugi Ernest Mallafré (1h). Un cop allà prenem el camí normal pujar al Gran Encantat, el camí surt a mà esquerra a uns 50 metres del refugi seguint la pista amunt, de seguida creuem el riu amb un pontet de troncs. El camí puja dret i està ben marcat amb fites, al cap de poca estona ja tindrem davant els Encantats i la seva canal central, en aquest punt abandonem el camí i enfilem amunt fins a situar-nos al peu de la canal (30 min des del refugi).

Material: Recomanable dues cordes de 60m (sobretot pel ràpel de descens des del Gran Encantat), material per rapelar i opcionalment un petit joc de tascons o friends per assegurar algun pas delicat si no anem segurs o ens emboliquem per la canal.

Equipament: Anirem trobant algun pitó i reunions antigues de pitons al llarg de la canal.

Descens: Des del cim del Gran Encantat baixem direcció sud seguint les fites, uns metres més avall trobarem una instal·lació de ràpel antiga a mà esquerra i una de nova i molt bona pocs metres més endavant. Hi ha un ràpel de 40m i un altre d'uns 20m per arribar al camí de baixada. Nosaltres hem fet un sol ràpel de 60m directe fins al camí.
També es poden evitar els ràpels i baixar desgrimpant per l’itinerari de pujada normal al Gran Encantat (que passa per la dreta de la instal·lació de ràpel), però té alguns passos delicats i creiem més segur rapelar.
Un cop al peu del ràpel agafem el camí ben indicat amb fites fins al coll dels Encantats i el seguirem avall fins al refugi Ernest Mallafré, allà reprendrem el camí de tornada fins al prat de Pierró.
Desnivell: 1.108 m +

Descripció
A la part baixa la canal és ampla i es pot iniciar l’escalada per on creguem més senzill. Nosaltres hi hem trobat una placa de neu fàcilment evitable per l’esquerra. Hem iniciat l’escalada per l’esquerra d’un sortint superant un pas amb una certa dificultat (III+).
Un cop superat l’accés cal seguir l’itinerari més lògic a través de grimpades fàcils i alguns passos de IIIº però sense massa complicació. No té massa pèrdua.

Punt d’inici de l’ascensió amb la placa de neu que hem passat per l’esquerra. || Grimpada en el tram inicial

Uns metres més amunt la canal fa un gran gir a l’esquerra i es comença a tancar. L’itinerari més evident segueix sent grimpar pel mig de la canal saltant a dreta i esquerra segons considerem més senzill en cada moment.

Reunió antiga de pitons

Part intermitja de la canal on gira a l’esquerra

En el nostre cas hem trobat una placa de neu encastada al centre de la canal que ens impossibilitava seguir pujant per l’embut i ens hem hagut de desviar uns metres a la dreta, la qual cosa ens ha fet arribar a un punt en que ens era força complicat tornar a accedir al centre de la canal i seguir per la dreta ja que cada cop es posava més vertical. En aquest punt per sort hem trobat un pitó que ens ha permès fer un petit ràpel (15m) per tornar a situar-nos al centre de l’embut. Sembla que no som els primers que ens hem encigalat per aquesta vessant i s’ha agraït trobar aquell pitó tan oportú. En cas de no haver-hi neu el més senzill és seguir pel centre recte amunt.

Punt en que hem trobat el pitó per fer un petit ràpel (15m) i accedir de nou a la canal evitant una llengua de neu. || Tram final de la canal

A partir d’aquí la canal es va tancant però no augmenta massa la dificultat de la grimpada, uns metres més amunt ja ens apareix davant l’enforcadura i només faltarà seguir sense dificultats fins arribar-hi. (2,5h des del peu).

L’enforcadura.

Des de l’enforcadura, el descens més recomanable és ascendint al Gran Encantat (el que hem tingut a la dreta durant tota la pujada). Així doncs enfilem amunt amb un grimpada un xic més delicada que la que hem hagut de superar per arribar a l’enforcadura, sobretot per l’exposició, ja que en un parell de punts tindrem un estimball a sota gens menyspreable. Cal pujar amb tendència a la dreta des de l’enforcadura seguint algunes fites al principi fins a situar-nos en un canvi de vessant (potser el punt més exposat) i després enfilar la pendent a l’esquerra amb una grimpada senzilla però amb prou caiguda a sota per haver de vigilar. Aquesta grimpada ens situa ja al darrer tram en el que haurem de flanquejar a la dreta pel pas més evident fins a situar-nos dalt la petita i prou ampla cresteta que ens durà uns metres més endavant al cim del Gran Encantat (2.748 m). (1h des de l’enforcadura).