La gran quantitat de neu encara present al Pirineu junt amb la noticia
de que havien obert la carretera la llac d'Oredon ens va fer pensar a alguns: I
si anem a esquiar per Sant Joan?
A algú li va venir la idea i 8 persones es van apuntar al darrera i així el
divendres 21 enfilàvem la carretera en direcció al Pirineu Francès, al bonic
poble d'Arreau.
Si voleu anar per la zona (imperatiu per qui no la conegui) us recomanem que
aneu als apartaments del Balcons de la Neste, més barat que un càmping, molt acollidor, amb una recepció ben simpàtica i una magnifica piscina i sauna per relaxar-se després
de fer activitat !!!
El dissabte al matí, sense esmorzar, agafàvem els cotxes i ens apropàvem a
les immediacions del llac de Cap Long per pujar el Pic d’Estaragne (3009).
Deixem els cotxes al voral de la carretera des d'on ens podem posar els esquis per fer una pujada d’uns 900 metres, sota un sol de justícia en el que algun va pujar amb pantalons curts.
La baixada va ser molt disfrutona i en millor condicions del
que esperàvem i excepte un parell de trossos curts: directa i sobre esquis fins
al cotxe; increïble per ser 22 de juny.
Diumenge al matí, ben d’hora ben d’hora, ens apropem, la
majoria, per anar a fer el Neouville, l’objectiu del pont.
No sabem per quina
raó l’accés al llac Aubert està lliure de neu però no se’ns deixava pujar amb
el cotxes fins allí. El Jordi i el Guillem, que han vingut més tard, prefereixen anar a
fer l’Estragne i estalviar-se la passejada.
Els altres no ens ho pensem gaire i decidim que aquest tros el farem a
peu, si ens ho pensem gaire no pugem.
Al voltant de les set
del matí ens trobem tots set i carregats amb els esqui i botes a l’esquena i
amb un dia no gaire bonic (amb bastant boira) disposats a començar la pujada
de tres-cents metres fins al llac d’Aubert. Des d’allí 900 metres d’esquí sobre
neu quasi continua que ens permeten disfrutar d’un magnífic dia d’esquí per Sant Joan
i als nostres estimats Pirineus.
Des del coll una petita grimpadeta ens porta a quatre de nosaltres al cim, llastima de la boira que va i bé ja que les vistes són increibles.
I després d'una bona baixada sobre una neu bastant irregular ens tornem a calçar les bambes i a carregar els esquis. Tornem cap al cotxe amb un somriure d'orella a orella i amb el dubte de si esquairem al juliol o ens haurem d'esperar al novembre.
Activitat realitzada per Pere, Andreu, Jordi (x3), Albert,
Sergi, U i Guillem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada