VIII Raid Torrelles - Guanyem una posició!!

15 Novembre 2008: Són les sis del matí i em sona el despertador. Mentre la Núria remuga al meu costat, m'aixeco i em poso a esmorzar. Mai aconsegueixo empassar res abans d'un raid, però s'ha d'intentar. Gairebé una hora després rebo un misssatge: fan tard.
A les 7:20 l'Oriol, el meu company d'avui, com sempre per al Raid de Torrelles, arriba, amb la Natàlia, i marxem tots tres cap allà. Fa fred, però amb l'estrés de descarregar i vestir-nos per a la ocasió no ho notem massa. L'Oriol s'entreté amb la Natàlia i la seva parella, i això provoca les primeres tensions del dia.
Començarem al camp de futbol, on arribem tot just abans de la sortida. Som l'equip 3, i al costat nostre els del 2 comenten que no veuen enlloc el dorsal número 3... ja anem malament! Som allà mateix i ni ens veuen! Però comença la cursa, agafem el mapa i sortim -els primers en decidir-nos cap a on, com sempre- a buscar les primeres balises de la orientació a peu. A poc a poc ens distanciem dels equips que ens segueixen, però algun error, i el fet que sigui "score" fa que arribem els tercers a la segona etapa.
Sortim volant en bici, i a la primera pujada l'Oriol té les primeres rampes. Ara sí que anem malament: un parell de "chutes" i més aigua, i sembla que deixa de queixar-se, i arribem a un tram a peu, en què s'han de seguir unes cintes de plàstic, sense mapa. Els del Medilast, que són els únics que tenim al davant, ja l'estan acabant, i nosaltres sortim a tot drap... malament! Com cada any, se'ns atravessa aquesta etapa de les punyeteres cintes i les perdem a la primera de canvi. I no contents amb això, les reemprenem del revés, i arribem al rappel que hi ha en el tram per baix. És a dir, puja pel bosc, fes el rappel, i torna a pujar pel bosc per a acabar el tram totalment del revés. Els de la organització no paren de riure de nosaltres, i ens atrapen un parell d'equips que, avorrits ells, han fet el tram en el sentit correcte.
Altre cop sobre la bici tornen els "dolors" i no podem seguir el ritme dels "Ariprot", que ens avancen. Però en mig del no res els perdem, i arribem a l'avenc sols, per darrere sempre del Medilast, i allà ens prenem el nostre descans. Ara ja tinc gana i endrapo un parell d'entrepans, just després de demostrar que el gimnàs serveix d'alguna cosa, remuntant la corda de l'avenc amb una facilitat que no havia experimentat mai.
Després demostrem el nostre saber fer en bici, arrossegant-la amb molt d'estil muntanya amunt durant un llarguíssim quart d'hora. Una balisa rere l'altra, les trobem totes fins a arribar altre cop al pavelló de Torrelles, endolladíssims a la cursa.
Seguim segons (això sembla, perquè alguns equips fan els trams en ordre invers, però cap no sembla "perillós" per a la nostra posició), i fem un rappel abans de sortir a la segona etapa en bicicleta del raid. La farem en el sentit contrari del que sembla més natural, i encertem de ple... si no fos perquè anem justos per al tancament de control del pont tibetà. Malament altre cop! Sembla que ens haurem de saltar diverses balises si no volem fer tard, però tot i la "pàjara" (ara ja amb totes les lletres) que porta l'Oriol, serra les dents i aguanta les meves escridassades per a arribar gairebé màgicament a totes menys una. Ja tot era baixada fins al poble altre cop, i tornem a respirar.
A l'entrar al pavelló gairebé se'ns endú per davant una furgoneta, però seguim sencers, i ens posem les bambes. Som-hi Oriol! que ja s'acaba. Qui més ho haurà fet tot? Ni idea, però ens queden encara tres sorpreses. La primera, part del mapa és amagada, i a la plaça del poble hi ha aquesta part, amb les 6 balises que hi han posat. Nosaltres, llestos com som, portem paper i bolígraf, però algú ens diu que està prohibit. Què està prohibit exactament? Dur-ho? Copiar el mapa? Si ens en anem un carrer més enllà i dibuixem el que recordem també és il·legal? Bé, deixem-ho, perquè la memòria és el nostre fort, i, mentre altres equips passen repetidament a mirar el mapa, nosaltres en tenim prou amb una sola ullada per a trobar totes les balises. No valia la pena discutir-se.
La segona sorpresa: l'avantpenúltima balisa és al mig de la psicina. Hi arribo i m'hi llenço, enmig d'equips que no fan més que mirar-s'ho. La gent és massa fina. Òbviament, les dues balises que queden les faré amb les bambes xopes. És igual, només queden uns minuts.
I després de la última balisa, la última sopresa: la Núria ha arribat, i ens la trobem de camí cap al pavelló. Es posa a córrer al nostre costat, i mentre ella ens pregunta com ha anat, jo empento l'Oriol i ell li clava uns quants mocs (després dels quals ella entén que hauria d'esperar a arribar al pavelló per a preguntar). Entrem tots tres -la Núria en un discret segon pla- i entreguem la tarja. S'ha acabat! i només ens hem saltat una balisa!
Parlant amb la organització ens mirem qui més ho ha fet tot. Només els Medilast! Som segons? L'any passat ja vam al·lucinar amb un tercer lloc i ara serem segons?
Interminables les dues hores següents, esperem prenent una cervesa al bar del pavelló que ens preparin el sopar. Quin tiberi! Sempre és igual, i sempre senta igual de bé. Ha arribat el moment. Diuen l'ordre d'equips, des del 40 a l'1. Com als 40 principales. Només falta el Toni Aguilar. I no serem el més venut de la setmana només per una posició!
Felicitats Oriol! Ho has aconseguit. M'has aguantat, una vegada més, i això és el nostre premi.
Tornarem, i algun dia guanyarem...