Pirenaic a la Mòmia

Ressenya: Pirenaic a la Mòmia

Via intensa a la cara sud de la Mòmia. De caire clàssic, discorre de forma lògica la part central de la llastra principal de l’agulla, flanquejada per la Haus Estrems (a l’esquerra) i la Santacana (a la dreta). Ambient aeri però ben assegurada en els punts clau. En els trams de menor exigència en canvi, escassegen les assegurances.

Material: joc de 22 cintes exprés, alguns cordinos per llaçar plaquetes massa petites pels mosquetons, estrep i joc de tascons opcional.
Equipament: majoritàriament ben equipada amb parabolts, claus i spits. Als últims llargs (5 i 6 predomina l'estil montserratí (fàcil i poques assegurances)).
Descens: per la cara nord-oest iniciem un descens guiats per un cable metàl•lic. Arribats a la instal·lació efectuem un únic ràpel llarg (55 metres).

Descripció:

L1: La via comença des del coll entre la Mòmia i la Momieta. Iniciem una travessia de 15 metres per darrera una alzina i seguim cap a l’esquerra a buscar la primera reunió, situada sobre un replà evident. La tirada està protegida amb un parabolt i un clau. (V)

Arribant a la R1.

L2: Aquest llarg s’inicia amb una panxa exigent, ben equipada, que superem en artificial. Després del primer tram disminueix l’exigència i podem tornar a la roca per progressar en lliure en un tram de V, generosament equipat i amb un pont de roca. A mesura que avancem, la tirada augmenta de dificultat. El llarg avança amb lleugera tendència a la dreta, ben marcat per les assegurances. Trobarem la reunió després d’uns 30 metres. Reunió poc còmode. (Ae / V+ (A1)/ 6a (A0) )

Bonic llarg on trobarem tot tipus de proteccions.

L3: Iniciem la tirada en artificial (si l’intentem en lliure 6c). El segon parabolt allunya una mica. Després progressem en  lliure amb tècnica de diedre, assequible. En total uns 25 metres. (Ae/V+)

R2

Arribada a la R3 pel diedre "guarrete".

L4: El pas clau de la tirada es troba al principi, on haurem de superar un petit desplom tot abraçant un bloc estable malgrat la seva aparença. La resta del llarg discorre per l’evident diedre on haurem de vigilar amb alguna presa descomposta. Sortim del llarg amb tendència a l’esquerra fins trobar la reunió, ara sí, còmode. Aquesta és compartida amb la via Haus-Estrems. (V+) 20 metres.

Cortés tirant del clàsic A0 a vista.

L5-L6: Fem un petit flanqueig cap a la dreta fins a situar-nos als peus d’una amable fissura però amb el primer parabolt a uns 5 metres. Mentre escalem podem veure a l’altre extrem de la llastra la fissura de la via Santacana. Aquí l’escalada es menys exigent però la compensa l’absència d’assegurances. Arribats a dalt de la llastra trobem el segon parabolt de la tirada, que marca l’inici de l’estètic tram que progressarem en bavaresa. Passada aquesta tenim l’opció de fer reunió però hem seguit amunt fins assolir el final de la via. L5 (IV+), L6 (III).

Sortint de la "xemeneia"

Bavaresa espectacular!