Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.
Col de Burlan, Couloir Nord (900 m, 5.2, E2)
Ja van unes quantes visites al massís dels Écrins, però aquesta era la primera amb els esquís als peus.
I quina llastima haver-la fet amb la temporada tan avançada!
Només entrar a la vall de la Bérarde, recordes lo salvatge que és aquest massís i la solitud que s'hi respira a l'hivern. Un cop t'hi endinses per alguna de les seves valls secundaries, deixes de tenir el món als teus peus com pot semblar-te al massís de la Belledonne i et converteixes en un petit visitant rodejat d'enormes pics rocosos defensats per les seves glaceres.
Adentrant-nos vall endins seguint el Chemin de la Ville à Selle
Millor no deixar-se enganyar per l'aspecte del
couloir. Tot i veure el coll ben a prop ens separen gairebé
1.000 metres de desnivell
Deixem el cotxe més amunt de Saint-Cristophe-en-Oisans a una alçada de 1.640 metres. Amb els esquís a l'esquena sortim direcció al refugi de la Selle fent els primers 2 km a peu fins a aproximadament els 1.800 metres. Possem esquís als peus i prosseguim la llarga vall 3 km més fins a trobar el couloir a la nostra esquerra. A una alçada d'uns 2.300 metres entrem al couloir i posem de nou els esquís a la motxilla. Els primers 200 metres els superem amb facilitat, ja que les purgues han deixat la neu del couloir ben premsada. Després comença el calvari... Amb neu molt més humida i profunda, anem guanyant metres a poc a poc mentre ens anem tornant al capdavant el Paul i jo, es troba a faltar un tercer membre per facilitar la tasca! Per molt que pugem i molts metres que guanyem, sembla que sempre queda couloir per sobre nostre, no defallim i seguim en la nostra àrdua feina, guanyant metres a poc a poc. Tot i així sempre que aixequem el cap ens veiem lluny del coll.
Superat el primer terç de couloir, encara veiem lluny el final...
Perdem de vista l'entrada del couloir, això es interminable!
Finalment després de 4 hores obrint traça i havent realitzat 800 metres de couloir decidim aturar-nos a una alçada de 3.100 metres. Només ens resten 100 metres fins al coll, tot i haver-hi una capa de neu fins al collat, no sembla ser suficient pel pas de 2 esquiadors, així doncs ens donem per satisfets i ens preparem per l'ansiada baixada. Com de costum els primers viratges són els més tensos, tot i així un cop comprovada la consistència de la neu, agafem confiança i gaudim com uns marrecs. La neu és molt humida però es deixa esquiar molt fàcilment, després del nostre pas però, tota la canal ha acabat plena de "canaleres" formades pels rius de neu que es formen al nostre pas.
Primers girs i seguim sencers! Confiança i cap avall
Estretor a mig couloir
Les forces comencem a fallar i això també es nota de baixada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada