Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

Via Diedre U.B.S.A. al Penyal d’Ifach

Ressenya
Oberta per L. Rodríguez, J. Guerrero y P. Oliva març de 1977, el diedre UBSA és la clàssica de la cara sud, una via per gaudir de la pujada al Penyal d’Ifach, un immens bloc calcari de 330 metres que s’alça directe des del mar sobre el municipi de Calp. Es tracta d’una escalada força física i mantinguda sobre el seu grau, que gaudirem molt si ens desenvolupem bé sobre el V+ (hi ha altres vies més assequibles a la paret per gaudir). Escalarem seguint una línia prou lògica de diedres que anirem descobrint mentre escalem per una roca desgastada per l’afluència de gent, però sense arribar a ser una impediment pel gaudi.

Aproximació
Des del final del port esportiu de Calp, cal seguir tot el passeig on podrem agafar aigua, que voreja el Penyal pel costat sud fins al final. Des d’allà trobarem un sender que puja entre vegetació, terra i gavines fins a peu de via, que ja localitzarem amb el croquis de la via. (15 minuts).
Material
15 cintes express. Tot i que la via està ben protegida amb parabolts i algun clau, un joc d’empotradors i fiends mitjans, i algunes bagues ens aniran bé per protegir algun pas més llarg (via ben equipada). Les reunions són de parabolts equipats amb anelles.
3r llarg

Arribant a la 4ta reunió
Arribant a la reunió després del ràpel
5è llarg
Últim llarg.
Descens
Després del darrer llarg farem una grimpada senzilla d’uns 30 metres fins arribar al camí de pujada habitual, que en 2 minuts ens portarà fins al cim. Des d’allà agafarem aquest mateix camí de baixada, que entre pedres desgastades i relliscoses, i grups de visitants urbanites ens portarà fins al poble. (15-20 minuts).
Observacions
És important saber que al ser una de les vies més senzilles de la paret podem trobar una gran fila de cordades, per tant cal buscar bé l’època de l’any, i llevar-nos d’hora serà una bona solució.
També haurem de tenir en compte que el Sol toca a la paret a partir de mitja tarda, cosa que ens obliga a escalar de bon matí per evitar la deshidratació.
I per últim, cal respectar i vigilar amb les gavines, habitants autòctons de la paret i no sempre amigues dels escaladors, que si les molestem en època de cria es poden tornar violentes és recomanable informar-se bé sobre el moment reproductiu de les aus abans d’anar-hi.
  
Foto de cim