INICIACIÓ A VIA LLARGA - VIA SOL SOLET A MONTSERRAT ( IV+ 130 mts)

INICIACIÓ A L’ESCALDA EN VIA LLARGA

Duran l’impàs entre la temporada de banys i les primeres neus, he aprofitat per treure’m una espina clavada de fa temps: mai havia fet via llarga, i havent assumit (temporalment) la presidència del SAME, això s’havia de solucionar.  

Amb l’Albert B. ja feia temps que comentàvem el tema i el divendres després d’un sentit homenatge al President Quim, vàrem decidir posar fil a l’agulla:

-Diumenge et desvirgo!!! va dir l’Albert.

Així que aquest diumenge i amb tots els trastos i un Xampi, hem fet camí cap a la Miranda de Can Jorba per gaudir de la via Sol Solet (IV+  130 m.) ideal per a iniciar-se en recorreguts de via llarga.

Del pàrquing al peu de via hi ha tot just 10 minuts tot seguint el camí que duu al Joc de l’Oca on, un cop hi arribem, mirem a l’esquerra i tenim allí el pany de paret que hem vingut a fer.

Enmig d’un bosc frondós, l’Albert comença el primer llarg, encara humit en algun punt per les pluges d’aquests dies; progressa ràpid i segur i decideix tirar fins a la segona reunió directament, apa 55 m. del tirón. Un cop munta la reunió començo la meva aventura amb el “coco” no gaire fi després de molts dies sense tocar la roca i amb certa por a fallar. Però la Montse és agraïda i mica en mica em va ensenyant el camí fàcil, net i de bona qualitat; jo em vaig trobant, i al apropar-me a la reunió i mirar per primer cop avall m’envaeix una sensació molt agradable, m’encanta aquesta visió més enllà dels 20 m d’una via esportiva.

El tercer (segon) llarg és el pas clau, l’obriré jo. Podré? Per collons!!!. La via torça a la dreta fent una diagonal que em posa els pels de punta, però un altre cop ella m’ensenya pas a pas com tocar-la; si la busco, la trobo, es deixa estimar. Encadenant xapa a xapa les vaig contant i no veig la reunió, en tindré prous?? Si duc una ferreteria a sobre!!! Rere els passos claus sempre t’hi espera una bústia, tira milles!!! Arribo a la R3 i la munto seguint les instruccions que l’Albert m’ha recordat a la R2: triangula!!

-Ja pots pujar!!

El 4rt llarg l’obre l’Albert, també té un passet “finet” i de seguida la reunió que evidentment també es salta –està fet un bouuuu aquest noi!!!- i just sota el sostret munta una R de fortuna en una bona sabina montserratina.

 

Pujo fins a la Rt tot gaudint d’un díedre que no tinc gaire clar per on atacar però amb uns bons cantells que m’ajuden a gaudir-ne. Miro avall, 100 mts més avall. M’encanta!!! Començo l’últim llarg, son 20 mts en que no cal posar cap cinta, bé tampoc trobo cap xapa on posar-les, així que fent la cabra tiro amunt fins al cim de l’Agulla de Can Jorba on arribo amb una satisfacció indescriptible. A mesura que recullo corda, l’Albert apareix per allí i ens felicitem per la gran desvirgada que m’ha fotut!! Sort que dúiem una cerveseta i alguna cosa per picar i remullem el moment. Tres ràpels des de les instal·lacions de la via Escabroni Escapullini ens tornaran al peu de via i en cinc minuts al cotxe.

Per celebrar-ho com cal, unes tapes i una gerra de clareta ben fresca feta amb Voll-Damm de Can Meteocoll de Collabtó ens  retorna a la vida tot comentant l’experiència i les aventures que s’aproximen. Gracies Albert per ser el meu padrí de via llarga, espero que en fem moltes més!!!

Fins a la pròxima!!!!

Aleix Ferrero.