Normal a l'agulla Tchihattcheff

Aproximació  ben maca

Des de l’ibón de Llosas és impossible no fixar-se en l’ Agulla Tchihattcheff. Tot i que la forma més comuna de pujar-la és fent la cresta de Llosas, nosaltres ens vam fixar en la que segons el llibre Aneto  3404 és la via normal. Sobre el paper teniem davant nostre una via de 60m de III+ que no ens hauria de donar problemes, el que ens vam trobar va ser ben diferent…

Aproximació: des del refugi de Coronas sortirem en direcció l’ibón de Llosas. Fins al refugi podrem arribar directament en cotxe quan la pista de Vallibierna és oberta (primavera o tardor), o caminant o en autocar quan està tancada (estiu i hivern),.

Des de l’ibón ja veurem l’agulla i l’aproximació és evident. Agafarem el camí que surt cap a l’esquerra que ens encara a les pendents que en porten al peu de l’agulla. De camí passarem pel vivac de le marmotes. (1h des de l’ibón).

Afegeix la llegenda

Material: joc de friends, tascons, vagues i algún clau pla o universal pot anar prou bé.

Equipació: només trobarem equipada la primera reunió amb dos pitons que pot ser bo reforçar.

Descens: un cop al cim anem a buscar un ràpel de 60m des d’un bloc enorme (es pot partir en dos de 30m) que ens porta al coll est. Recomanem fer-ne només un per l’estat de la segona instal·lació i la poca comoditat per instal·lar el segon ràpel.

Observacions: via molt poc repetida, tot i que la roca no es dolenta haurem de vigilar i no hi ha cap pista de per on hem d’anar. Depen de la nostra intuició/sort el grau pot variar.

Descripció:

L1: començem a pujar pel diedre-xemeneia i quan aquest es posa més dret tirem cap a la placa de l’esquerra. Anem zigzaguejant per la placa buscant el recorregut més fácil. Nosaltres vam haver de superar un pas de V. Quan siguem a l’alçada d’una repisa que ens queda a mà dreta veurem la reunió just sobre aquesta. Molt còmode. En tot el llarg no trobarem cap assegurança, haurem d’anar-lo protegint amb friends i tascons més aviat petits i mitjans. 50m.

Primer llarg

L2: sortim de la reunió en travessa a l’esquerra i quan la roca millora tirem amunt. El pas més finet del llarg el trobem molt poc per sobre d’aquest (V). Nosaltres el vam assegurar amb un clau. Seguim cap amunt i un cop pasada la part més vertical ens fiquem dins la canal-diedre que tenim a la dreta. A partir d’aquí cal vigilar força amb la roca. La reunió la farem quan arribem a un collet en un merlet molt gran o muntarem reunió nosaltres mateixos amb friends petits en unes bones fissures.

Final del segon llarg

L3: l’ultim llarg el começem amb un ramonage i després de llaçar un bloc empotrat enorme tirem cap al cim ja per terreny fàcil i evident. Al cim no trobem reunió, assegurarem com podrem amb algún merlet o a cos mateix.

Ramonage de l'ultim llarg