 |
| Ressenya: Verdaguer-Sasot al cap de l'Arc. |
Pels assidus de Montserrat, més d'un cop haurem
mirat aquesta gran fissura amb forma d'arc preguntant-nos quina via
la recorrerà...
La Verdaguer-Sasot és una gran via oberta per companys de la SAME de
la UEC de Barcelona el 1985. Combina uns primers llargs
impressionants d'escalada atlètica junt amb una segona part
d'escalada artificial i roca delicada on haurem de controlar més el cap que els músculs.
Aproximació: des de can Maçana tirem pel camí de l’Arrel i
abans de passar la cadireta tirarem recte amunt per un corriol. (El mateix que
duu a la CADE de la Roca92) Un cop trobem la paret tirarem a la
dreta fins a trobar el peu de via.
Material: unes 25 cintes exprés si fem la cinquena tirada completament en
artificial, joc de friends fins al C4 i si volem el C2 i C3 repetits,
discret joc de tascons i uns 8 claus variats.
 |
| Cap de l'Arc des del camí de l'Arrel |
T1: un cop a peu de via comencem per la marcada fissura que veiem a l’esquerra.
Per accedir-hi haurem de superar un passet desplomat (V). Després del
primer espit hi ha un clau rovellat que costa veure. Hem d’estar
atents i anar a buscar un gran arbre en travessa a la dreta abans que la
fissura es torni trencadissa.
Muntarem reunió per sobre de l’arbre.
 |
| Primera tirada, avançar per la fisura esquerra. |
T2 + T3 + T4: tres tirades molt semblants, canto, canto i
més canto… sincerament excepcionals! Podrem disminuir l’exposició al gust
ja que els friends entren a caldo. Al final de la quarta tirada
farem un pèndol d’uns 4 metres des d’un parabolt amb anella.
 |
| Canto, canto i més canto... |
T5: tirada on avançarem en artificial seguint una evident fissura. Els forats
per pitonar estan molt clars i són força bons. Nosaltres vam clavar 4
claus i l’últim terç de la tirada vam haver de fer-ho en lliure entretingut
(V+) per falta de material (alguns claus més), si no podem proseguir en
artificial fins a la reunió.
Farem reunió d’un parabolt i burils a dojo.
T6: continuarem per la fissura en tècnica combinada (V+/A1). De
seguida veurem la reunió a la placa de la dreta.
T7: continuem recte amunt per roca força delicada i quan perd verticalitat
tirarem a la dreta fins a trobar un buril. Tirem recte amunt superant l'última dificultat
que ens posa la via. En moltes ressenyes la marquen d’A1, a nosaltres ens va
sortir de V+.
Descens: ens dirigim cap al refugi Vicenç Barbé i des d’allà cap a
Can Maçana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada