Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

La SAME MOLA, mola



El dissabte 12 d’octubre la SAME tenia molt poc a celebrar a Barcelona i molt a celebrar a Vilanova de Meià. Havia arribat una altra edició de la “SAME Mola” i una vegada més tocava demostrar que, per més anys que passin, l’activitat muntanyenca de la UEC de Barcelona no s’atura i que el petit poblet de La Noguera és un dels millors llocs per fer-ho.
El cap de setmana es plantejava radiant, no només pel temps, que aquest cop no va fallar, sinó també pels objectius que cadascú s’havia fixat. Amb el propòsit d’omplir de cordes la paret de la Roca dels Arcs, un grup va encarar amb èxit les vies “Lleida”, “Necronomicon” i “Camel” (les dues darreres obertes per membres de la SAME ara ja fa uns quants anys), mentre uns altres, a la paret de la Roca Alta, necessitaven poc més de 3 hores per fer els quatre llargs de la “Amadeus”, un 7a digne de portada de llibre. Com que el fred ja comença a treure el cap i la neu ja està al caure, el cap de setmana de la “SAME Mola” era idoni per acomiadar-se de la temporada de barrancs i, entre cordes i neoprens, deixar enfonsada la petjada de la SAME a la poca aigua que encara corre pel Barranc de Moró. Per últim i per no trencar amb la tradició, les bicicletes també van deixar-se sentir pels voltants del Montsec de Rúbies, en un recorregut que va des de l’Ermita de Santa Anna fins a Vilanova de Meià, passant pel Pas Ramader.
Quan el sol ja queia i el fred no permetia fer més activitat, el refugi del costat de l’Ermita de Meià va servir un any més de punt de trobada pels 33 socis i sòcies que enguany participaven a la “SAME mola 2013”. A ritme d’anècdotes i cervesetes es va preparar un sopar deliciós i necessari que va culminar amb una festeta (amb homenatge a Hawaii inclòs) que es va allargar fins ben entrada la matinada.
L’endemà el sol i el bon temps deixaven ben clar que no hi havia excuses per no seguir fent activitat i els que encara tenien forces van fer honor a l’orgull muntanyenc i van marxar, uns a fer esportiva i uns altres a escalar altra vegada la “Necro”. Un tercer grup, no menys respectable, va considerar més adequat contemplar les vistes de les parets des de la terrassa del Bar Cirera, a Vilanova, bo i contant els dies que falten per la “SAME Mola” de l’any vinent.



Camel

Necronomicon

1er llarg de la Amadeus
R3 de la Amadeus, Roca Alta
Els més joves, el futur de l'entitat, arribant de fer la via Lleida

Barranc del Moró