Sempre hi ha canvis d’última hora a les sortides planejades, i un cop més va ser així. D’aquesta manera ens trobem al pàrquing de Porté Puymorens sense saber exactament on anar. Per sort el Roger s’ha deixat les botes d’esquí al càmping, així que tindrem una bona hora per rumiar què fer.
Finalment el Roger torna amb les botes, sembla ser que aquesta vegada no s’ha deixat res i podrem sortir cap al Pic de la Mina amb la intenció baixar-lo per la seva cara Nord. En un bon parell d’horetes arribem al cim, que compartim amb altres esquiadors i raquetaires. Unes fotos de cim, i comencem a preparar-nos per baixar per la menys freqüentada cara nord. Al començament, la pala és ben dreta i la neu dura no facilita gaire el descens, tot i això una mica més avall, la neu és més tova i podem gaudir d’una curta però intensa baixada que acaba amb un llarg flanqueig fins la carratera, des de la qual posem en pràctica la gran tècnica de l’autostop per poder tornar als cotxes, que estan aparcats més amunt. Per acabar la jornada i recuperar forces, què millor que fer una bona calçotada al camping...!
L’endemà toca inspeccionar noves valls aprofitant l’abundant neu que ha caigut aquest hivern, així que ens dirigim cap a la Vall de Campcardós. Deixem el cotxe ben avall i amb els esquís a l’esquena comencem a remuntar la vall per veure què podem trobar de bo. Finalment arribem a una petita cabana situada a uns 1 950 metres, des de la qual es veuen interessants baixades i canals. De totes maneres decidim que per avui ja n’hi ha prou, la vall sembla una bona opció per hiverns en els que la neu és abundant, però si es vol pujar (i baixar) alguna de les moltes possiblitats que ofereix aquesta vall, la pròxima vegada s’haurà de matinar més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada