Aragüells i Culebres

12,13 i14 d'octubre, Benasc - Albert, Argi, Greta, Gorka, Montse i Quim

Divendres 12
Pugem cap a Benasc on ens trobem amb en Gorka, de Donosti, que ja porta uns dies per allà dalt. Mengem alguna cosa i pugem cap a la vall de Vallhibierna. La idea és dormir al refugi de Pescadors però el parquing està ple de cotxes i sembla que el refugi està bastant ple, així que decidim plantar les tendes en un racó que queda una mica apartat.

Dissabte 13. L'Aragüells (3.030 m.)
Ens llevem a les 7 del matí i ens trobem amb una bona gelada. Esmorzem i sortim enfilant-nos pel camí que puja per l'esquerre cap a la vall de Corones. El sol ens ve a saludar bastant aviat i la veritat, s'agraeix moltíssim. Aquest camí puja pel bosc i un cop bastant amunt coincideix amb el camí normal que puja cap a Corones.

La pujada és forta però vas fent. Un cop arribem al llac del mig de Corones ens desviem cap a l'esquerra i tot enfilant-nos per blocs de roca arribem al peu d'una pala molt dreta que porta directament al cim.

Un cop al cim, la vista amb el dia que fa, és impressionant, fins i tot podem veure els Vignemales!!!! Ens estem 1 hora gaudint del paisatge.



Baixem i cap a les tendes a fer el sopar que tenim una gana que ens morim. L'ascensió ha estat un èxit!!!

Diumenge 14. El Culebres (3.051 m.)
La gelada ha tornat a estar present aquest matí i el dia s'aixeca com el d'ahir: magnífic!!!! Comencem a caminar seguint la pista que surt des del refugi fins al fons de la vall. Un cop aquí ens desviem cap a la dreta ( està marcat amb fites) i s'acaba el bon camí. Creuem el riu com podem i pugem per una petita canal herbosa molt dreta per arribar al plató que ens portarà al peu de l'entrada d'una canal. Per arribar a aquest punt cal anar flanquejant per uns prats.


Un cop arribem comencem a pujar grimpant en algún punt. Sovint, el gel és present. És una zona molt obaga que no hi toca el sol en tot el dia. Fa rasca i això fa que pugem bastant ràpid. Més amunt acaba la zona de roca i comença una tartera que ens porta al coll.




Ja tenim el sol !!!!! Ara ve una canal molt empinada que es fa feixuga quan pugem. Arribem a un segon coll i des d'aquí ja ens queda l'última grimpada per arribar al cim.

Tornem a gaudir d'unes vistes impressionants i de l'escalfor del sol. Ens quedem una bona estona dalt del cim.

Baixem ràpid ja que el descens és dret, recollim les tendes i cap a Benasc a dinar-sopar per poder arribar a Barna amb condicions.

BTT a Bielsa

22,23 i 24 de setembre, Bielsa - Guillem, Jordi B, Montse i Quim

Aprofitant que el grup de barrancs anava a Bielsa per a fer uns quants barranacs nosaltres decidim afegir-nos per mirar de fer algún itinerari en BTT. Com el dissabte pintava plujós decidim sortir amb la calma fins el camping de Bielsa.


Diumenge 23
El dia es lleva no gaire clar, així doncs, en lloc de fer l'itinerari llarg previst en fem un de curt que surt i torna al mateix càmping. A les 10:25 sortim del Camping que es troba a una alçada de 990 m. i seguim la pista que passa pel costat i que passa per a la Peña la Pella.

Anem seguint la pista fins a una altura de 1.427 m, on s'acaba la pista i hem d'atravessar el riu per prendre un sender que ens durà per l'altra banda del riu fins a Bielsa.

En sí, la pista s'ha acabat uns 200 m de desnivell abans del que marca el mapa de l'Alpina. Seguim el camí que no és gaire ciclable ja que hi ha bastanta pedra solta i està bastant mullat de les pluges de la nit, així que en un punt on s'acosta a la pista de pujada decidim abandonar atravessant de nou el riu per deixar el camí i tornar a prendre la pista de baixada.

Arribant al càmping prenem el GR 19.1 que talla la pista i així fem alguna trialera bona. És part del camí que voliem fer avui però que deixarem, si el temps ens ho permet per l'endemà. En lloc d'anar directament al càmping decidim acostar-nos a Bielsa a veure si podem menjar alguna cosa. Hi ha una pista (no surt al mapa) que passa pel costat del riu que ens porta fins a un bonic pont de pedra fins al poble. Sentint els acords d'una guitarra trobem un bareto que ens donen de menjar uns entrepans tot escoltant música en directe.


A la nit sopem amenaçats per la pluja amb els companys que han anat a fer barrancs.


Dilluns 24

Ens llevem i el dia és ben assoleiat. Avui si que triumfem. Carreguem les bicis al cotxe i ens anem cap a Señés, un poble que està enfilat a la muntanya a la vall que porta cap a San Juan de Plan. Un cop a Señés (1.365m) preparem les bicis i deixem el cotxe. L'haurem de venir a buscar amb un dels cotxes dels barranquistes, ja que la sortida ens portarà cap al càmping de Bielsa. Pugem per la pista que porta cap a la Collada de Cruz de Guardia a 2.103m i punt més alt de la ruta.

És una bona pista que va pujant sense gaire desnivell, però aixó sí, bastant continu. Passem per prats verds plens de vaques, veiem el Posets...

Després de 10 kilòmetres i mig i 745m de desnivell arribem a la Collada on seguint el GR 19.1 comença la baixada. D'aquí tenim una bona vista del Mont Perdut, mig tapat pels núvols.

En un principi no tenim gaire clara la baixada per que és un trajecte molt llarg, gairebé 9 km i 1.100 m de desnivell i si és com el d'ahir no arribarem mai.

Ens ho mirem bé, el d'ahir no era un GR, el d'avui si i el camí que es veu desde el coll es veu prou ciclable. Al final ens decidim per anar-hi. La primera part és un camí que baixa per uns prats però hi ha bastanta pedra per l'herba. És delicadet.

Arribem a una mena de tartera de pedra fina però hi ha un bon camí i la podem atravessar dalt la bici. Després de prop d'1 km i 300m de desnivell el camí entra dins del bosc. El paissatge és molt maco ja que a l'esquerra tenim unes parets impressionants i unes tarteres amb molts colors.

No és un camí fàcil, és bastant tècnic i sobretot molt continuat. Anem baixant a poc a poc. No val caure i la Montse, que ve lesionada d'una rebrincada a la pujada ho fa pràcticament tot a peu amb la bici al costat. Hi ha parts on el camí és estret, dret, alguns revolts tancats, torrents que hem d'atravessar amb la bicicleta a coll i algunes pujades empeyent-la.

Pràcticament 6 km més endavant i uns 700 m més avall arribem a la pista per la que vàrem passar ahir i decidim anar cap el càmping per la pista enlloc de continur pel GR 19.1 (ja hi vàrem baixar ahir) ja que és tard i ens esperen els companys de barrancs per anar a recuperar el cotxe.
Al final ens ha sortit un itinerari força complicat i tècnic de 20 Km, desnivell acumulat de pujada de 1.050 m i un desnivell de baixada de 1.120 m en pràcticament 7 h.

GR 20 RUTA NORD A CORSICA

Marià i Eli. Agost del 2007.
La nostra travessa va començar a Castellu di Verghju i va acabar a Calinzana. En un total de 5 dies.
Aproximació: Vam deixar el cotxe aparcat al pàrquing de la gite d'etape de Calinzana (2€ per tots els dies). Des d'allà vam agafar un autobús cap a Calvi i un tren per arribar a Corte que deuria trigar unes 4 o 5 hores per les seves vies sinuoses...
Dia 1: Corte - Castellu di Verghju - Bergerie U Vallone
De bon matí vam agafar un autobús en direcció Castellu di Verghju que ens va deixar al nostre destí a les 9'30h del matí. No feia gaire bon temps, inclús ens va ploure una mica i feia fred.
Vam començar a caminar pel GR, on és impossible perdre's perquè està moooolt senyalitzat, per entre mig de pins laricis en un gran bosc fins a arribar a una bergerie, on després el camí s'enfila pel costat dret del riu fins a arribar al primer refugi, on vam dinar: Ciottulu di Mori (1.991m). I després vam continuar el camí fins a les cabanes d'U Vallone. Vam passar un coll molt maco on la baixada era tota de llosa de pedra vermella molt espectacular. Al fons de la vall hi havia un bosc esplèndid. Vam arribar per plantar la tenda cap a les 18'30h.
Dia 2: Cabanes U Vallone - Refugi d'Ascu Stagnu

VIES FERRATA A CORSICA

Aquest estiu, el Marià i jo (Eli) hem anat a Córsega a fer una mica d'activitat. Vam fer dues vies ferrates, la de Solenzara i la de Chisa.

FERRATA SOLENZARA
Aquesta ferrata se situa a peu de la carretera que puja cap al coll de Bavella, al costat del camping U Rossumarinu, i passa per sobre del riu Fiumicelli, que forma unes piscines d'aigua cristal·lina i amb bona temperatura al llarg de tot el seu recorregut.
És una ferrata bastant comercial, annexa a un parc d'aventura de passarel·les, ponts i tirolines...
Destaca per les seves 4 tirolines, una de les quals de 250 metres de longitud. D'aquesta manera el retorn és molt més còmode i ràpid i surts directament a la caseta per tornar la politja i els guants que et deixen abans de començar... Com que és privada s'ha de pagar 10 euros si portes el teu material.

FERRATA DE CHISA
Aquesta ferrata es troba al petit poblet del mateix nom (Chisa). És molt maca i aprofita molt bé la roca. Els graons estan bastant junts i facilita l'ascens i el descens als més baixets (com jo, jiji!). Té un pont de cada classe, algun d'ells bastant altet i té 5 tirolines d'entre 70 i 230 metres. L'última fa bastant de respecte perquè hi ha pati al sortir... És molt agraida.