12,13 i14 d'octubre, Benasc - Albert, Argi, Greta, Gorka, Montse i Quim
Divendres 12
Pugem cap a Benasc on ens trobem amb en Gorka, de Donosti, que ja porta uns dies per allà dalt. Mengem alguna cosa i pugem cap a la vall de Vallhibierna. La idea és dormir al refugi de Pescadors però el parquing està ple de cotxes i sembla que el refugi està bastant ple, així que decidim plantar les tendes en un racó que queda una mica apartat.
Dissabte 13. L'Aragüells (3.030 m.)
Ens llevem a les 7 del matí i ens trobem amb una bona gelada. Esmorzem i sortim enfilant-nos pel camí que puja per l'esquerre cap a la vall de Corones. El sol ens ve a saludar bastant aviat i la veritat, s'agraeix moltíssim. Aquest camí puja pel bosc i un cop bastant amunt coincideix amb el camí normal que puja cap a Corones.
La pujada és forta però vas fent. Un cop arribem al llac del mig de Corones ens desviem cap a l'esquerra i tot enfilant-nos per blocs de roca arribem al peu d'una pala molt dreta que porta directament al cim.
Un cop al cim, la vista amb el dia que fa, és impressionant, fins i tot podem veure els Vignemales!!!! Ens estem 1 hora gaudint del paisatge.
Baixem i cap a les tendes a fer el sopar que tenim una gana que ens morim. L'ascensió ha estat un èxit!!!
Diumenge 14. El Culebres (3.051 m.)
La gelada ha tornat a estar present aquest matí i el dia s'aixeca com el d'ahir: magnífic!!!! Comencem a caminar seguint la pista que surt des del refugi fins al fons de la vall. Un cop aquí ens desviem cap a la dreta ( està marcat amb fites) i s'acaba el bon camí. Creuem el riu com podem i pugem per una petita canal herbosa molt dreta per arribar al plató que ens portarà al peu de l'entrada d'una canal. Per arribar a aquest punt cal anar flanquejant per uns prats.
Un cop arribem comencem a pujar grimpant en algún punt. Sovint, el gel és present. És una zona molt obaga que no hi toca el sol en tot el dia. Fa rasca i això fa que pugem bastant ràpid. Més amunt acaba la zona de roca i comença una tartera que ens porta al coll.
Ja tenim el sol !!!!! Ara ve una canal molt empinada que es fa feixuga quan pugem. Arribem a un segon coll i des d'aquí ja ens queda l'última grimpada per arribar al cim.
Tornem a gaudir d'unes vistes impressionants i de l'escalfor del sol. Ens quedem una bona estona dalt del cim.
Baixem ràpid ja que el descens és dret, recollim les tendes i cap a Benasc a dinar-sopar per poder arribar a Barna amb condicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada