BTT per Céret

Diumenge 24 de juny, Céret - Guillem, Montse i Quim

El diumenge 24 de juny. després de passar una bona revetlla de Sant Joan al càmping Bruyères amb el grup que anava a fer barrancs (veure blog de Barrancs), vàrem recollir les tendes i els tràstos i ens vàrem dirigir cap el poble de Céret on deixarem un cotxe. I amb l'altre, carregat amb les bicis, vàrem prendre la carretera que va fins a Les Illes.

Abans d'arribar al coll de La Brossa surt una carretera que va fins el Puig de Fontfreda. Dos revolts abans d'arribar a la zona de picnic que hi ha, surt una pista que puja cap el Coll del Pou de la Neu. Aquí és on deixarem el cotxe i on començarà la sortida (974 m.). Al les 11:00, prenem la pista molt ciclable i sense grans pendents fins el coll (1.244 m).

Aquí surt un camí que flanquejant el Pic de les Salines forma part del GR10. És un camí molt dolent. Realment no sabem que fem aquí amb les bicicletes.

Travessem tarteres, petits barrancs... La veritat és que anem més estona amb la bici a sobre que no pas nosaltres a sobre d'ella. Ens anem trobant excursionistes que flipen amb nosaltres. Deuen pensar que estem bojos, i nosaltres també ho pensem una mica.

Continuem així uns quatre kilòmetres fins un punt on el camí canvia i es torna més ciclable. Ja era hora!. Al Coll de les Cireres (1.013 m.) deixem el GR10 per una pista que ens porta al Coll de Fontfreda i a la carretera on hem deixat el cotxe de dalt. Ens plantegem si abandonar o seguir la sortida, ja que si la resta del camí és igual no arribarem mai i no ens ho passarem gaire bé. Ens mirem un altre cop el mapa i veiem que tenim vàries escapatòries en cas de que el camí no sigui gaire ciclable. Així doncs que decidim seguir endavant i prenem el camí que va cap avall. Realment ara si que l'hem encertat. És un camí fantàstic que es deixa fer molt bé. Amb petits ressalts, zones amb revolts tancats, molta vegetació, troncs al mig del camí, però tot molt i molt divertit.

Gairebé 800 m de desnivell de baixada. Si al final no haguèssim baixat ens hauriem tallat les venes per que la baixada per aquest camí ha estat genial. Fins i tot, en un punt on travessàvem una carretera, ens hem trobat un pastor amb un ramat de xais que han agafat el camí per on haviem sortit nosaltres. Menys mal que no ens els hem creuat.

Sis hores desprès arribem a Céret (180 m.) i mentre en Guillem s'esperava a l'ombra amb les bicis prenem el cotxe que hem deixat abaix i hem anat a recuperar el cotxe de dalt. Un cop teniem les bicicletes carregades, ens trobem amb el grup de barrancs. Fem una coca-cola (són uns lladres) i apa, cap a casa que no ha estat res.

Al final surt un recorregut de 19 km molt maco pel paissatge però llàstima de la part de dalt. Però el que val molt la pena és la baixada del Coll de Fontfreda fins a Céret.

II Competició d'Escalada Inter UECs, UEC del Prat

Dissabte 16 de juny, II Competició d'Escalada Inter UECs de la UEC del Prat - Gil, Miquel i Edu.

El passat dissabte dia 16 de juny en el C.E.M. Estruch del Prat de Llobregat es va celebrar la competició popular d'escalada organitzada per la UEC del Prat. De la SAME de la UEC de Barcelona hi vàren participar en Gil Arboç, el Miquel Molina i l'Edu Ruano, els quals vàren deixar en bon lloc a la nostra UEC, sobretot el Miquel i el Gil que vàren quedar 3r i 5è respectivament. Va haver premis en material i en vales de material. Després de la Competició va haver una Paella collonuda.

Aquí teniu una foto de dos dels nostres representants.

A veure si l'any vinent hi anem més.

Puigllançada amb BTT

Diumenge 10 de juny, Puigllançada - Joan, Vicenç, Cristina, Blanca, Pilar, Joan, Montse, Quim, Guzman, Mar, Montse i Elisabet.

El diumenge 10 de juny vàrem anar a fer el Puigllançada amb BTT. Sortim d'hora de Barcelona, 6:30 del matí, i ens trobem al creuament de la fàbrica de ciment del Clot del Moro que hi ha més amunt de La Pobla de Lillet, amb un grup del AEM que estan fent un curs de BTT. La intenció és deixar un cotxe en aquest punt, ja que serà l'arribada, i pujar amb la resta dels cotxes fins el coll de la Creueta (1.925 m), on començarà la sortida.
A les 11:00 del matí ja tenim a 12 intrèpids ciclistes pedalant per una pista que sense guanyar massa desnivell ens porta cap el capdamunt del nou telecadira dels Alabaus, a La Molina. Fins aquí el tema era suau.

Des d'aquí, seguint la tanca d'una de les pistes d'esquí, hi puja una pista molt dreta que ens porta fins dalt del Torrent Negre. És un trajecte molt dret amb el ferm bastant inestable. Amb moltes dificultats alguns pocs són capassos d'arribar fins dalt damunt de la bicicleta, però la majoria arribem empenyent-la la major part del trajecte.

D'aquí fins dalt del cim hi ha una sifonada i una altra pujada amb forta pendent. Són els darrers metres fins arribar al cap damunt del Puigllançada (2.409 m).

Un cop tots dalt del cim, on fa força vent, mengem una mica i ens decidim a començar el descens.
Quatre instruccions de com s'ha d'afrontar una baixada d'aquestes característiques, seients abaix de tot, cos enrera i tocar el fre de davant el mínim possible. Si no ho veus clar peu a terra i si encara t'ho veus complicat, caminant amb la bici al costat. Realment, la baixada no és gaire fàcil, són uns forts pendents d'herba, amb molts forats, pedres i bonys d'herba que ens portarà fins al Coll de Pal.


Pràcticament arribant al coll, la Blanca, es desequilibra dalt de la bici, recolsa malament el peu esquerre a terra i es fa mal. El turmell se li infla en un moment. Gairebé no pot caminar. Amb l'ajut del Vicenç arriba amb dificultat a on estem la resta del grup. La tapem amb una manta tèrmica i truquem de seguit al 112. Després de parlar amb quatre o cinc persones diferents, explicant-lis el què habia passat i a on érem, vindran els bombers de Guardiola.

La Cristina es queda amb la Blanca i la resta decidim seguir endavant amb la sortida, ja que per anar a buscar els cotxes no ens queda més remei, i quant abans hi arribem abans la Mar, la seva germana, podrà anar a cercar-la a l'hospital on la portin. Acabem de baixar fins el Coll de Pal, on amaguem la bicicleta de la Blanca per venir-la a buscar més tard amb els cotxes.
Seguim la carretera direcció Bagà i a uns 200 m prenem una pista bastant malmesa per on passa el GR4. En aquest punt sentim unes sirenes, senyal que algú ja ha arribat al coll de Pal per socòrrer a la Blanca.

Una mica més avall ens trobem el camí que baixa cap l'esquerra cercant un pas que ens porta cap a un torrent una mica engorjat. L'hem de passar caminant. Un cop passat el torrent el camí ens porta cap l'esquerre cap a uns plans d'herba on ens comencen a caure les primeres gotes. Ara arribem a un punt on el camí entra dins del bosc i va flantejant per un sender estret entre pins i boixos. Ara es posa a ploure més fort i fins hi tot ens pedrega. Quan deixa de ploure decidim seguir endavant. Ara ens mullem més de l'aigua que han recollit els boixos que de la que ens ha caigut de dalt.

Anem seguint el camí fins arribar a uns plans on prenem una pista que ens porta fins el coll de la Casa Nova. Ara sembla que sortirà el sol i tot. Ens podrem eixugar abans d'arribar a casa. Seguim la pista en una baixada ràpida fins a trobar la carretera que ve de Castellar de n'Hug i va cap a La Pobla de Lillet fins al creuament on hem deixat el cotxe que ens servirà per anar a buscar els altres. De camí hem pogut parlar amb la Cristina i ens ha dit que han portat a la Blanca a Berga i que ella està amb les dues bicicletes a la caserna dels bombers de Guardiola. Al final hem fet un recorregut de 24 Km, 720 m de desnivell acumulat de pujada i 1.500 m de baixada en 7 hores, tenint en compte les parades dalt del cim, l'estona que vàrem estar amb la Blanca i també esperant a que deixés de ploure. La veritat és que és un recorregut molt maco, una mica exigent en alguns punts, però realment molt interessant.