El diumenge 10 de juny vàrem anar a fer el Puigllançada amb BTT. Sortim d'hora de Barcelona, 6:30 del matí, i ens trobem al creuament de la fàbrica de ciment del Clot del Moro que hi ha més amunt de La Pobla de Lillet, amb un grup del AEM que estan fent un curs de BTT. La intenció és deixar un cotxe en aquest punt, ja que serà l'arribada, i pujar amb la resta dels cotxes fins el coll de la Creueta (1.925 m), on començarà la sortida.
A les 11:00 del matí ja tenim a 12 intrèpids ciclistes pedalant per una pista que sense guanyar massa desnivell ens porta cap el capdamunt del nou telecadira dels Alabaus, a La Molina. Fins aquí el tema era suau.
Des d'aquí, seguint la tanca d'una de les pistes d'esquí, hi puja una pista molt dreta que ens porta fins dalt del Torrent Negre. És un trajecte molt dret amb el ferm bastant inestable. Amb moltes dificultats alguns pocs són capassos d'arribar fins dalt damunt de la bicicleta, però la majoria arribem empenyent-la la major part del trajecte.
D'aquí fins dalt del cim hi ha una sifonada i una altra pujada amb forta pendent. Són els darrers metres fins arribar al cap damunt del Puigllançada (2.409 m).
Un cop tots dalt del cim, on fa força vent, mengem una mica i ens decidim a començar el descens.
Quatre instruccions de com s'ha d'afrontar una baixada d'aquestes característiques, seients abaix de tot, cos enrera i tocar el fre de davant el mínim possible. Si no ho veus clar peu a terra i si encara t'ho veus complicat, caminant amb la bici al costat. Realment, la baixada no és gaire fàcil, són uns forts pendents d'herba, amb molts forats, pedres i bonys d'herba que ens portarà fins al Coll de Pal.
Pràcticament arribant al coll, la Blanca, es desequilibra dalt de la bici, recolsa malament el peu esquerre a terra i es fa mal. El turmell se li infla en un moment. Gairebé no pot caminar. Amb l'ajut del Vicenç arriba amb dificultat a on estem la resta del grup. La tapem amb una manta tèrmica i truquem de seguit al 112. Després de parlar amb quatre o cinc persones diferents, explicant-lis el què habia passat i a on érem, vindran els bombers de Guardiola.
La Cristina es queda amb la Blanca i la resta decidim seguir endavant amb la sortida, ja que per anar a buscar els cotxes no ens queda més remei, i quant abans hi arribem abans la Mar, la seva germana, podrà anar a cercar-la a l'hospital on la portin. Acabem de baixar fins el Coll de Pal, on amaguem la bicicleta de la Blanca per venir-la a buscar més tard amb els cotxes.Seguim la carretera direcció Bagà i a uns 200 m prenem una pista bastant malmesa per on passa el GR4. En aquest punt sentim unes sirenes, senyal que algú ja ha arribat al coll de Pal per socòrrer a la Blanca.
Una mica més avall ens trobem el camí que baixa cap l'esquerra cercant un pas que ens porta cap a un torrent una mica engorjat. L'hem de passar caminant. Un cop passat el torrent el camí ens porta cap l'esquerre cap a uns plans d'herba on ens comencen a caure les primeres gotes. Ara arribem a un punt on el camí entra dins del bosc i va flantejant per un sender estret entre pins i boixos. Ara es posa a ploure més fort i fins hi tot ens pedrega. Quan deixa de ploure decidim seguir endavant. Ara ens mullem més de l'aigua que han recollit els boixos que de la que ens ha caigut de dalt.
Anem seguint el camí fins arribar a uns plans on prenem una pista que ens porta fins el coll de la Casa Nova. Ara sembla que sortirà el sol i tot. Ens podrem eixugar abans d'arribar a casa. Seguim la pista en una baixada ràpida fins a trobar la carretera que ve de Castellar de n'Hug i va cap a La Pobla de Lillet fins al creuament on hem deixat el cotxe que ens servirà per anar a buscar els altres. De camí hem pogut parlar amb la Cristina i ens ha dit que han portat a la Blanca a Berga i que ella està amb les dues bicicletes a la caserna dels bombers de Guardiola. Al final hem fet un recorregut de 24 Km, 720 m de desnivell acumulat de pujada i 1.500 m de baixada en 7 hores, tenint en compte les parades dalt del cim, l'estona que vàrem estar amb la Blanca i també esperant a que deixés de ploure. La veritat és que és un recorregut molt maco, una mica exigent en alguns punts, però realment molt interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada