VII Raid de Torrelles

Dissabte 10 de novembre, Torrelles de Llobregat - Èric Pons i Oriol Draper.

Son les 8 del matí a Torrelles (collons quin fred!) i l’Eric i jo ja fa dues horetes que ens hem llevat. L’Eric em comenta com n’està d’enamorat de la seva bici. Fem números: 40 equips de 2 membres (altrament dites parelles, de fet), no està malament. Primera pífia durant la revisió de material: ens falten dues bagues i dos mosquetons. L’organització fa la vista grossa i no ens diuen res. Son les 9 i donen el tret de sortida: un, dos, tres, JA! Correm uns 50 metres per agafar els mapes i comença la festa. La primera etapa (de córrer a peu) és score (no importa l’ordre de les balises) i ja em teniu a mi seguint l’Eric que surt disparat dels primers (que no veníem a fer-lo tranquil·lament?). El cas és que als 40 equips enseguida en perdem el rastre i només de tant en tant ens anem creuant amb gent amb el peto groc. Ens esgarrinxem les cames (coi d’esbarzers!) i jo em foto la primera llet del dia davant d’un equip femení (maques elles), m’aixeco i acte seguit em foto la segona llet sense temps ni d’aixecar el cap. “Estic bé”, crido. Coses de la vida arribem els primers del primer sector (l’emoció m’embriaga!) i sortim cagant llets per fer el sector de bici quan tot just han arribat els segons.

Ens enfilem muntanya amunt (encara no he fet cap Raid on es comenci de baixada). Primera encigalada, no passa res, tornem al bon camí, però ja ens han adelantat els del Lleida X-team (aquest corren la Copa del Mon i tenen les cames més amples que tot el cos de l’Eric, o sigui que segur que ja no els tornem a veure fins la dutxa). Una mica més endavant ens atrapen els del Costa Daurada, que com que son equip mixta tenen bonificació del 5% del temps. Se’ns enganxen al cul com lapes, d’això se’n diu estratègia: no ens adelanten i així nosaltres els guiem, i com que ells bonifiquen segur que ens guanyen. A la primera trialera l’Eric però, demostra tot el que ha aprés al SAME MOLA i deixem als Costa Daurada enrere. A mitja trialera em foto la tercera (i última) llet del dia. L’Eric que no vol ser menys també acaba abraçat a un arbre.


Arribem a un avenc on hem de fer una etapa de cordes, ens paren el temps i ens posem a la cua. Fa falta un “su turno”. Que no anàvem segons? D’on collons ha sortit aquesta gent? La noia del Costa Daurada treu el mal geni per que es veu que la gent no fa les balises en ordre (aquesta etapa era lineal) i per això hi ha cua. Com que no volem que s’enfadi més li cedim el lloc (som cavallerosos) i quan acaben piren cagant llets. Amb l’Eric fem temps per que sabem que els atraparem (som uns sobrats, i que?). Ens fem una sessió de fotos amb la fotògrafa, molt simpàtica ella (i prou).

Agafem la bici i deseguida atrapem els del Costa Daurada, els adelantem i arribem a un sector estupendu on hem de fer una patejada terrible pel mig d’urbanitzacions, tir amb arc, patejar més fins fer un ràpel superchulo segons l’organització (guarro de collons segons nosaltres), patejar una bona estona per una riera (allà a Torrelles dels desaigües en diuen rieres, guarro també) i fer un pont tibetà.

El camí estava senyalitzat amb unes cintetes blanques força mal posades i ens varem perdre cosa que els del Costa Daurada van aprofitar per adelantar-nos de nou.
Tornem a pillar la bici per arribar a Torrelles on ens espera l’orientació urbana. Ens tornen a fer passar per un desaigua guarru i on jo soc incapaç de veure una balisa que tinc davant dels morros (haig de canviar la pila al frontal). Ens fan remuntar unes cordes (ara li toca a l’Eric, que mica en mica es va transformant en el Barrufet rondinaire) i un últim esforç per voltar per tot Torrelles (com ha crescut des del primer Raid!) mentre l’Eric (ja acabada la seva metamorfosi de Barrufet rondinaire) em va dient que “com quedem quarts per 15 segons ja veuràs” i jo que ja no m’hi veig faig un últim esprint per arribar a la prova sorpresa: tallar un tronc amb una serra! Pur tràmit! Amb les mans i els braços atontats creuem l’arribada: Si senyor!!!! Som 3rs!!!