Aquest és el blog de la SAME de la UEC de Barcelona. Es tracta de publicar piades, comentaris, noves ressenyes, itineraris.... I tot allò que cregueu interessant de publicar.

BTT per Céret

Diumenge 24 de juny, Céret - Guillem, Montse i Quim

El diumenge 24 de juny. després de passar una bona revetlla de Sant Joan al càmping Bruyères amb el grup que anava a fer barrancs (veure blog de Barrancs), vàrem recollir les tendes i els tràstos i ens vàrem dirigir cap el poble de Céret on deixarem un cotxe. I amb l'altre, carregat amb les bicis, vàrem prendre la carretera que va fins a Les Illes.

Abans d'arribar al coll de La Brossa surt una carretera que va fins el Puig de Fontfreda. Dos revolts abans d'arribar a la zona de picnic que hi ha, surt una pista que puja cap el Coll del Pou de la Neu. Aquí és on deixarem el cotxe i on començarà la sortida (974 m.). Al les 11:00, prenem la pista molt ciclable i sense grans pendents fins el coll (1.244 m).

Aquí surt un camí que flanquejant el Pic de les Salines forma part del GR10. És un camí molt dolent. Realment no sabem que fem aquí amb les bicicletes.

Travessem tarteres, petits barrancs... La veritat és que anem més estona amb la bici a sobre que no pas nosaltres a sobre d'ella. Ens anem trobant excursionistes que flipen amb nosaltres. Deuen pensar que estem bojos, i nosaltres també ho pensem una mica.

Continuem així uns quatre kilòmetres fins un punt on el camí canvia i es torna més ciclable. Ja era hora!. Al Coll de les Cireres (1.013 m.) deixem el GR10 per una pista que ens porta al Coll de Fontfreda i a la carretera on hem deixat el cotxe de dalt. Ens plantegem si abandonar o seguir la sortida, ja que si la resta del camí és igual no arribarem mai i no ens ho passarem gaire bé. Ens mirem un altre cop el mapa i veiem que tenim vàries escapatòries en cas de que el camí no sigui gaire ciclable. Així doncs que decidim seguir endavant i prenem el camí que va cap avall. Realment ara si que l'hem encertat. És un camí fantàstic que es deixa fer molt bé. Amb petits ressalts, zones amb revolts tancats, molta vegetació, troncs al mig del camí, però tot molt i molt divertit.

Gairebé 800 m de desnivell de baixada. Si al final no haguèssim baixat ens hauriem tallat les venes per que la baixada per aquest camí ha estat genial. Fins i tot, en un punt on travessàvem una carretera, ens hem trobat un pastor amb un ramat de xais que han agafat el camí per on haviem sortit nosaltres. Menys mal que no ens els hem creuat.

Sis hores desprès arribem a Céret (180 m.) i mentre en Guillem s'esperava a l'ombra amb les bicis prenem el cotxe que hem deixat abaix i hem anat a recuperar el cotxe de dalt. Un cop teniem les bicicletes carregades, ens trobem amb el grup de barrancs. Fem una coca-cola (són uns lladres) i apa, cap a casa que no ha estat res.

Al final surt un recorregut de 19 km molt maco pel paissatge però llàstima de la part de dalt. Però el que val molt la pena és la baixada del Coll de Fontfreda fins a Céret.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jeje, sols volia dir una cuseta...

Que anar amb gent de la UeC a la muntanya, ja sigui per fer bici o per fer el que sigui, has de tenir present que sempre acabaràs caminant una bona estona ni que hagis d'anar amb la bici a les espatlles!

NOTA: mirar qui té el quadre de la bici amb coixinets i qui no :P

Però vaja, el que està clar és que per trobar llocs wapos, a vegade s'ha de patir ;)