Travessa Arcalís - Arinsal

El cap de setmana te un pronòstic de bon temps així que decidim enfilar rumb cap Andorra amb la intenció de fer esqui de muntanya. El dissabte aprofitem per fer una volta pels llacs de Tristaina i començar a cremar els torrons de Nadal. No hi havíem vingut mai per aquí i descobrim una vall magnifica, molt accessible i amb moltes possibilitats. Ens traiem les pells sabent que tornarem més d'hora que tard

El diumenge també s'aixeca un dia fantàstic i amb uns bons amics de la UEC de Gràcia ens disposem a enllaçar amb esquís Arcalís amb Arinsal. Fem la combinació de cotxes i ens calcem els esquis a l’últim pàrking de l'estació d’esquí d'Ordino-Arcalís.

La primera part de la sortida, amb una pujada entre pistes d’esquí ens genera certs dubtes que s'esvaeixen com més ens allunyem dels remuntadors. I un cop estem al port  d'Ordino els somriures no es poden amagar. Les vistes són increïbles i no parem de parlar d’excursions fetes i totes aquelles que ens queden per fer.

 

La sortida però ha de continuar i des d'aquest punt una curta i magnifica baixada ens porta a l'estany de Agonella. Aquí desprès d'algun tros de torro i moltes bromes tornem a posar pells per fer una curta remuntada al port d'Arinsal.

La vall on anem a petar se'ns obre amb un munt de possibilitats i mil i un traces que ens fan llepar els bigotis. L'omnipresent Comapedrosa però s'emporta una gran part de les mirades. Són quarts de tres i ens posem les piles per començar a baixar. La primera part és de cine amb una neu primavera fantàstica per disfrutar de forma superlativa. Una mica més a baix el sol deixa de lluir amb tanta força i la neu comença a escassejar. Entrem a la part més còmica del recorregut que ens apropa a l'estació d’esquí d'Arinsal entre pedres, arbres, marges i una mica d’esquí funambulista.

Baixem els últims cent metres sobre les pedres amb els esquis a l'esquena satisfets amb una bella jornada d’esquí tot comentant que la setmana que ve ha de tornar a nevar.