BTT pel Port del Comte

18 de Novembre, Port del Comte - Montse i Quim

Deixem el cotxe al Coll de Jou (carretera de Sant Llorenç de Morunys al Port del Comte) i pugem per la pista que porta cap els Prats de Bassies. És un dia fred però molt assoleiat. Mentre pugem per la pista tenim unes boniques vistes de Montserrat, Sant Llorenç de Morunys, el Montseny, la Serra de Busa...

És una pista bastant pegregosa que va pujant amb algun pendent fort. Al arribar als parts de Bassies passem per davant del refugi de la Bòfia, ara mig en runes.


És un pla molt gran d'on surt el camí que porta cap el Padró dels Quatre Batlles i que deixem a l'esquerra. Al final del pla hi ha el coll del llop d'on veiem la Serra del Cadí i les puntes del Pedraforca.


Comencem a descendre per la pista i anem vorejant l'estació d'esquí per la part de dalt passant epl Forat de la Bòfia, de 30 m de profunditat i on anys enrera sempre hi ahvia neu o gel del que no queda res. En una de les pistes per les que baixem hi ha neu de canons i hi baixem per sobra la neu, sens una experència molt especial fins que el Quim rellisca i cau aball fins que es pot aturar. Seguim baixant pel costat e la pista, ara fora de la neu.


Arribem al capdamunt de la pista del Prat Donador on prenem una pista que ens porta altre cop cap el Coll de Jou sense haver de tocar la carretera esfaltada passant per la Roca de Querol. Aquí la pista comença a baixar amb algun pendent fort i molt pedregós fins que arribem la punt d'on haviem sortit, el coll de Jou.


És un recorregut molt maco completament ciclable de 20 Km amb uns 760 m de desnivell acumulat que es pot fer amb unes 4 hores.

Cresta del Sol

17 de novembre, Cresta del Sol, Sant Llorenç de Morunys - Bernat, Miguel Angel, Maria, Alex, Elsa, Albert, Marc, Montse i Quim.

Hem quedat a les 7 del matí al Passeig de Gràcia amb Córcega. Fot un fred de collons. Ens distribuim entre els cotxes i sortim per la Meridiana direcció Sant Llorens de Morunys per Manresa i Solsona. Quedem per esmorçar en un bar molt gran que hi ha a la carretera davant de l'entrada al Monestir de Sant Llorenç. Un cop esmorçats anem a veure el càmping per si tenen lloc. Al final dormirem en uns bungalows que tenen bona pinta. Un cop organitzats anem cap a fer la cresta del Sol. Deixem els cotxes en una corva, passat un túnel, a uns pocs kilómetres per la carretera de Sant Llorenç a Solsona.

Per arribar al començament de la cresta cal una aproximació de pujar i baixar d'una mitja hora. La cresta és aerea i fàcil (es pot anar caminant durant molts trams). També hi ha tres trams que s'han de superar escalant (3er-4t) al principi i dos al final de 4t+.
La baixada és molt distreta: dreta, herbosa i descomposta. Fins i tot trobareu com una mena de ferrada al final molt cutre. El camí no està molt marcat i s'ha d'anar en compte per no perdre's. A nosaltres s'ens va fer tard i vàrem fer bona part de la baixada de nit.

VII Raid de Torrelles

Dissabte 10 de novembre, Torrelles de Llobregat - Èric Pons i Oriol Draper.

Son les 8 del matí a Torrelles (collons quin fred!) i l’Eric i jo ja fa dues horetes que ens hem llevat. L’Eric em comenta com n’està d’enamorat de la seva bici. Fem números: 40 equips de 2 membres (altrament dites parelles, de fet), no està malament. Primera pífia durant la revisió de material: ens falten dues bagues i dos mosquetons. L’organització fa la vista grossa i no ens diuen res. Son les 9 i donen el tret de sortida: un, dos, tres, JA! Correm uns 50 metres per agafar els mapes i comença la festa. La primera etapa (de córrer a peu) és score (no importa l’ordre de les balises) i ja em teniu a mi seguint l’Eric que surt disparat dels primers (que no veníem a fer-lo tranquil·lament?). El cas és que als 40 equips enseguida en perdem el rastre i només de tant en tant ens anem creuant amb gent amb el peto groc. Ens esgarrinxem les cames (coi d’esbarzers!) i jo em foto la primera llet del dia davant d’un equip femení (maques elles), m’aixeco i acte seguit em foto la segona llet sense temps ni d’aixecar el cap. “Estic bé”, crido. Coses de la vida arribem els primers del primer sector (l’emoció m’embriaga!) i sortim cagant llets per fer el sector de bici quan tot just han arribat els segons.

Ens enfilem muntanya amunt (encara no he fet cap Raid on es comenci de baixada). Primera encigalada, no passa res, tornem al bon camí, però ja ens han adelantat els del Lleida X-team (aquest corren la Copa del Mon i tenen les cames més amples que tot el cos de l’Eric, o sigui que segur que ja no els tornem a veure fins la dutxa). Una mica més endavant ens atrapen els del Costa Daurada, que com que son equip mixta tenen bonificació del 5% del temps. Se’ns enganxen al cul com lapes, d’això se’n diu estratègia: no ens adelanten i així nosaltres els guiem, i com que ells bonifiquen segur que ens guanyen. A la primera trialera l’Eric però, demostra tot el que ha aprés al SAME MOLA i deixem als Costa Daurada enrere. A mitja trialera em foto la tercera (i última) llet del dia. L’Eric que no vol ser menys també acaba abraçat a un arbre.


Arribem a un avenc on hem de fer una etapa de cordes, ens paren el temps i ens posem a la cua. Fa falta un “su turno”. Que no anàvem segons? D’on collons ha sortit aquesta gent? La noia del Costa Daurada treu el mal geni per que es veu que la gent no fa les balises en ordre (aquesta etapa era lineal) i per això hi ha cua. Com que no volem que s’enfadi més li cedim el lloc (som cavallerosos) i quan acaben piren cagant llets. Amb l’Eric fem temps per que sabem que els atraparem (som uns sobrats, i que?). Ens fem una sessió de fotos amb la fotògrafa, molt simpàtica ella (i prou).

Agafem la bici i deseguida atrapem els del Costa Daurada, els adelantem i arribem a un sector estupendu on hem de fer una patejada terrible pel mig d’urbanitzacions, tir amb arc, patejar més fins fer un ràpel superchulo segons l’organització (guarro de collons segons nosaltres), patejar una bona estona per una riera (allà a Torrelles dels desaigües en diuen rieres, guarro també) i fer un pont tibetà.

El camí estava senyalitzat amb unes cintetes blanques força mal posades i ens varem perdre cosa que els del Costa Daurada van aprofitar per adelantar-nos de nou.
Tornem a pillar la bici per arribar a Torrelles on ens espera l’orientació urbana. Ens tornen a fer passar per un desaigua guarru i on jo soc incapaç de veure una balisa que tinc davant dels morros (haig de canviar la pila al frontal). Ens fan remuntar unes cordes (ara li toca a l’Eric, que mica en mica es va transformant en el Barrufet rondinaire) i un últim esforç per voltar per tot Torrelles (com ha crescut des del primer Raid!) mentre l’Eric (ja acabada la seva metamorfosi de Barrufet rondinaire) em va dient que “com quedem quarts per 15 segons ja veuràs” i jo que ja no m’hi veig faig un últim esprint per arribar a la prova sorpresa: tallar un tronc amb una serra! Pur tràmit! Amb les mans i els braços atontats creuem l’arribada: Si senyor!!!! Som 3rs!!!

Eric i Oriol Tercers al VII Raid de Torrelles

Dissabte 10 de novembre, VII Raid de Torrellles - Oriol Draper i Èric Pons.

Un equip de la UEC de Barcelona, format per l'Oriol i l'Eric vàrem particirpar al VII Raid de Torrelles. Al finalitzar la primera etapa d'apeu anavem primers però al final vàren acabar tercers. Aquí teniu una foto arribant a la primera etapa.

FELICITATS!!!!!!

Trobada SAME MOLA als Estrets d'Arnes (Ports de Beseit)

27 i 28 d'otubre, Estrets d'Arnes (Ports de Beseit) - Jordi Videllet, Jordi Bigorra, Miquel, Joan, Guillem Creixells, Andreu, Mònica, Gil, Guillem de Castro, Èric, Roger, Espe, Montse i Quim.

Dissabte 27
Sortim ben d'hora de Barcelona plovisquejant i a mida que ens acostem a la Terra Alta el temps no millora gaire. Hem quedat a Corbera, on el Jordi Videllet hi té casa. La idea era anar a dormir a la zona d'acampada que hi ha als Estrets, però com que el temps no està gaire clar, que la casa està buïda i que no som gaires, decidim que ens quedarem a dormir a Corbera d'Ebre. Deixem el menjar, sacs de dormir i alguna cosa més, i aprofitant que sembla que surt una mica el sol anem a treure el cap cap els Estrets.
Quan arribem al parking per entrar als Estrets ja no plou i sembla que s'obre el dia. La paret està bastant seca i el terra també. Així que decidim anar a fer activitat. El Miquel, la Mònica, el Gil i l'Andreu s'en van a fer totxos al sector dels Estrets del Sol. El Joan i el Guillem Creixells, més agoserats, proven sort amb la via Ítaca, a les Moles del Don.


Els cliclistes, l'Èric, el Jordi Videllet, el Jordi Bigorra, El Guillem de Castro, la Montse i el Quim monten les bicis i s'en van a fer una volta pujant per la carretera fins la zona de Picnic de la Franqueta, per pujar després cap el Coll del Llop.


De tornada varen baixar per una fàcil trialera que porta fins la Franqueta una altra vegada, on prenen el camí que baixa per la dreta del riu dels estrets fins arribar al sector del Sol on hi ha part dels companys escaladors.




Ens retrobem tots i anem a Corbera a preparar el sopar. La casa té a les golfes una sala gran amb llar de foc on amb una mica de llenya i carbó que han pujat el Roger i l'Espe fem una bona carn a la brasa. Després de sopar, una mica de festa, ja que és el Same Mola i a dormir.



Diumenge 28
El dia es lleva ben assoleiat, així que amb forces ganes tornem cap els Estrets per fer més activitat. Avui els escaladors decideixen anar a fer vies més llargues a les Moles del Don. El Joan, el Jordi Bigorra i el Guillem Creixells decideixen fer l'atractiu Diedre de la Sam Belluga, el Miquel i el Gil s'enfilen per l'Anarcoma que segueix les plaques que s'extenen a la dreta, i el Roger, l'Espe, la Mònica i l'Andreu pujen en dues cordades la Tintín.





En acabat, el Gil i el Miquel realitzen un parell de bons encadenaments als Estrets del Riu.
Per una altra banda, el ciclistes, els mateixos d'ahir menys el Jordi Bigorra que ha decidit anar a escalar, decideixen fer un itinerari que els portarà des de la Franqueta, seguint una pista que passa pels colls del Safrà, de Miralles i de Montfort, d'on surt un camí que primer flanqueja una mica i després s'enfila tot dret fins la Grassada, on hi ha el refugi de Terranyes. Allà vàren tenir una trobada amb uns quants braus que estaven pasturant. Aprop del refugi de Terranyes surt un camí una mica amagat que més endavant es fa més evident i que porta fins a una pista que torna a portar fins a la Franqueta.
Un cop finalitzada l'activitat ens trobem tots a Corbera per recollir la casa i cap a Barcelona, que el cap de setmana i la Trobada SAME-MOLA ja s'ha acabat.